🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha eretto un monumento in onore dei caduti. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
    verbo irregolare
    ergere :
    èr|ge|re : (accento grave)

    indicativo ergere. Mode indicatiu del verb ergere


    Tempo semplice

    ergere presente

    io ergo
    🔊
    tu ergi
    🔊
    lui/lei/Lei erge
    🔊
    noi ergiamo
    🔊
    voi ergete
    🔊
    loro ergono
    🔊
    Tempo semplice

    ergere imperfetto

    io ergevo
    🔊
    tu ergevi
    🔊
    lui/lei/Lei ergeva
    🔊
    noi ergevamo
    🔊
    voi ergevate
    🔊
    loro ergevano
    🔊

    Tempo semplice

    ergere futuro semplice

    io ergerò
    🔊
    tu ergerai
    🔊
    lui/lei/Lei ergerà
    🔊
    noi ergeremo
    🔊
    voi ergerete
    🔊
    loro ergeranno
    🔊
    Tempo semplice

    ergere passato remoto

    io ersi
    🔊
    tu ergesti
    🔊
    lui/lei/Lei erse
    🔊
    noi ergemmo
    🔊
    voi ergeste
    🔊
    loro ersero
    🔊

    Tempo composto

    ergere futuro anteriore

    io avrò erto
    🔊
    tu avrai erto
    🔊
    lui/lei/Lei avrà erto
    🔊
    noi avremo erto
    🔊
    voi avrete erto
    🔊
    loro avranno erto
    🔊
    Tempo composto

    ergere passato prossimo

    io ho erto
    🔊
    tu hai erto
    🔊
    lui/lei/Lei ha erto
    🔊
    noi abbiamo erto
    🔊
    voi avete erto
    🔊
    loro hanno erto
    🔊

    Tempo composto

    ergere trapassato prossimo

    io avevo erto
    🔊
    tu avevi erto
    🔊
    lui/lei/Lei aveva erto
    🔊
    noi avevamo erto
    🔊
    voi avevate erto
    🔊
    loro avevano erto
    🔊
    Tempo composto

    ergere trapassato remoto

    io ebbi erto
    🔊
    tu avesti erto
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe erto
    🔊
    noi avemmo erto
    🔊
    voi aveste erto
    🔊
    loro ebbero erto
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo ergere. Mode subjuntiu del verb ergere


    Tempo semplice

    ergere congiuntivo presente

    io erga
    🔊
    tu erga
    🔊
    lui/lei/Lei erga
    🔊
    noi ergiamo
    🔊
    voi ergiate
    🔊
    loro ergano
    🔊
    Tempo semplice

    ergere congiuntivo imperfetto

    io ergessi
    🔊
    tu ergessi
    🔊
    lui/lei/Lei ergesse
    🔊
    noi ergessimo
    🔊
    voi ergeste
    🔊
    loro ergessero
    🔊

    Tempo composto

    ergere congiuntivo passato

    io abbia erto
    🔊
    tu abbia erto
    🔊
    lui/lei/Lei abbia erto
    🔊
    noi abbiamo erto
    🔊
    voi abbiate erto
    🔊
    loro abbiano erto
    🔊
    Tempo composto

    ergere congiuntivo trapassato

    io avessi erto
    🔊
    tu avessi erto
    🔊
    lui/lei/Lei avesse erto
    🔊
    noi avessimo erto
    🔊
    voi aveste erto
    🔊
    loro avessero erto
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale ergere. Mode condicional del verb ergere


    Tempo semplice

    ergere condizionale presente

    io ergerei
    🔊
    tu ergeresti
    🔊
    lui/lei/Lei ergerebbe
    🔊
    noi ergeremmo
    🔊
    voi ergereste
    🔊
    loro ergerebbero
    🔊
    Tempo composto

    ergere condizionale passato

    io avrei erto
    🔊
    tu avresti erto
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe erto
    🔊
    noi avremmo erto
    🔊
    voi avreste erto
    🔊
    loro avrebbero erto
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo ergere. Mode imperatiu del verb ergere


    ergere imperativo

    tu ergi
    🔊
    noi ergiamo
    🔊
    voi ergete
    🔊

    ergere congiuntivo esortativo

    Lei erga
    🔊
    Che lui/lei erga
    🔊
    Che loro ergano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!