🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    È durato per ore. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
    durare :
    du||re : (accento grave)

    indicativo durare. Mode indicatiu del verb durare


    Tempo semplice

    durare presente

    io duro
    🔊
    tu duri
    🔊
    lui/lei/Lei dura
    🔊
    noi duriamo
    🔊
    voi durate
    🔊
    loro durano
    🔊
    Tempo semplice

    durare imperfetto

    io duravo
    🔊
    tu duravi
    🔊
    lui/lei/Lei durava
    🔊
    noi duravamo
    🔊
    voi duravate
    🔊
    loro duravano
    🔊

    Tempo semplice

    durare futuro semplice

    io durerò
    🔊
    tu durerai
    🔊
    lui/lei/Lei durerà
    🔊
    noi dureremo
    🔊
    voi durerete
    🔊
    loro dureranno
    🔊
    Tempo semplice

    durare passato remoto

    io durai
    🔊
    tu durasti
    🔊
    lui/lei/Lei durò
    🔊
    noi durammo
    🔊
    voi duraste
    🔊
    loro durarono
    🔊

    Tempo composto

    durare futuro anteriore

    io avrò durato
    🔊
    tu avrai durato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà durato
    🔊
    noi avremo durato
    🔊
    voi avrete durato
    🔊
    loro avranno durato
    🔊
    Tempo composto

    durare passato prossimo

    io ho durato
    🔊
    tu hai durato
    🔊
    lui/lei/Lei ha durato
    🔊
    noi abbiamo durato
    🔊
    voi avete durato
    🔊
    loro hanno durato
    🔊

    Tempo composto

    durare trapassato prossimo

    io avevo durato
    🔊
    tu avevi durato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva durato
    🔊
    noi avevamo durato
    🔊
    voi avevate durato
    🔊
    loro avevano durato
    🔊
    Tempo composto

    durare trapassato remoto

    io ebbi durato
    🔊
    tu avesti durato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe durato
    🔊
    noi avemmo durato
    🔊
    voi aveste durato
    🔊
    loro ebbero durato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo durare. Mode subjuntiu del verb durare


    Tempo semplice

    durare congiuntivo presente

    io duri
    🔊
    tu duri
    🔊
    lui/lei/Lei duri
    🔊
    noi duriamo
    🔊
    voi duriate
    🔊
    loro durino
    🔊
    Tempo semplice

    durare congiuntivo imperfetto

    io durassi
    🔊
    tu durassi
    🔊
    lui/lei/Lei durasse
    🔊
    noi durassimo
    🔊
    voi duraste
    🔊
    loro durassero
    🔊

    Tempo composto

    durare congiuntivo passato

    io abbia durato
    🔊
    tu abbia durato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia durato
    🔊
    noi abbiamo durato
    🔊
    voi abbiate durato
    🔊
    loro abbiano durato
    🔊
    Tempo composto

    durare congiuntivo trapassato

    io avessi durato
    🔊
    tu avessi durato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse durato
    🔊
    noi avessimo durato
    🔊
    voi aveste durato
    🔊
    loro avessero durato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale durare. Mode condicional del verb durare


    Tempo semplice

    durare condizionale presente

    io durerei
    🔊
    tu dureresti
    🔊
    lui/lei/Lei durerebbe
    🔊
    noi dureremmo
    🔊
    voi durereste
    🔊
    loro durerebbero
    🔊
    Tempo composto

    durare condizionale passato

    io avrei durato
    🔊
    tu avresti durato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe durato
    🔊
    noi avremmo durato
    🔊
    voi avreste durato
    🔊
    loro avrebbero durato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo durare. Mode imperatiu del verb durare


    durare imperativo

    tu dura
    🔊
    noi duriamo
    🔊
    voi durate
    🔊

    durare congiuntivo esortativo

    Lei duri
    🔊
    Che lui/lei duri
    🔊
    Che loro durino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!