🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    È stato dotato di tutte le risorse necessarie. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    dotare :
    do||re : (accento grave)

    indicativo dotare. Mode indicatiu del verb dotare


    Tempo semplice

    dotare presente

    io doto
    🔊
    tu doti
    🔊
    lui/lei/Lei dota
    🔊
    noi dotiamo
    🔊
    voi dotate
    🔊
    loro dotano
    🔊
    Tempo semplice

    dotare imperfetto

    io dotavo
    🔊
    tu dotavi
    🔊
    lui/lei/Lei dotava
    🔊
    noi dotavamo
    🔊
    voi dotavate
    🔊
    loro dotavano
    🔊

    Tempo semplice

    dotare futuro semplice

    io doterò
    🔊
    tu doterai
    🔊
    lui/lei/Lei doterà
    🔊
    noi doteremo
    🔊
    voi doterete
    🔊
    loro doteranno
    🔊
    Tempo semplice

    dotare passato remoto

    io dotai
    🔊
    tu dotasti
    🔊
    lui/lei/Lei dotò
    🔊
    noi dotammo
    🔊
    voi dotaste
    🔊
    loro dotarono
    🔊

    Tempo composto

    dotare futuro anteriore

    io avrò dotato
    🔊
    tu avrai dotato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà dotato
    🔊
    noi avremo dotato
    🔊
    voi avrete dotato
    🔊
    loro avranno dotato
    🔊
    Tempo composto

    dotare passato prossimo

    io ho dotato
    🔊
    tu hai dotato
    🔊
    lui/lei/Lei ha dotato
    🔊
    noi abbiamo dotato
    🔊
    voi avete dotato
    🔊
    loro hanno dotato
    🔊

    Tempo composto

    dotare trapassato prossimo

    io avevo dotato
    🔊
    tu avevi dotato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva dotato
    🔊
    noi avevamo dotato
    🔊
    voi avevate dotato
    🔊
    loro avevano dotato
    🔊
    Tempo composto

    dotare trapassato remoto

    io ebbi dotato
    🔊
    tu avesti dotato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe dotato
    🔊
    noi avemmo dotato
    🔊
    voi aveste dotato
    🔊
    loro ebbero dotato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo dotare. Mode subjuntiu del verb dotare


    Tempo semplice

    dotare congiuntivo presente

    io doti
    🔊
    tu doti
    🔊
    lui/lei/Lei doti
    🔊
    noi dotiamo
    🔊
    voi dotiate
    🔊
    loro dotino
    🔊
    Tempo semplice

    dotare congiuntivo imperfetto

    io dotassi
    🔊
    tu dotassi
    🔊
    lui/lei/Lei dotasse
    🔊
    noi dotassimo
    🔊
    voi dotaste
    🔊
    loro dotassero
    🔊

    Tempo composto

    dotare congiuntivo passato

    io abbia dotato
    🔊
    tu abbia dotato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia dotato
    🔊
    noi abbiamo dotato
    🔊
    voi abbiate dotato
    🔊
    loro abbiano dotato
    🔊
    Tempo composto

    dotare congiuntivo trapassato

    io avessi dotato
    🔊
    tu avessi dotato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse dotato
    🔊
    noi avessimo dotato
    🔊
    voi aveste dotato
    🔊
    loro avessero dotato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale dotare. Mode condicional del verb dotare


    Tempo semplice

    dotare condizionale presente

    io doterei
    🔊
    tu doteresti
    🔊
    lui/lei/Lei doterebbe
    🔊
    noi doteremmo
    🔊
    voi dotereste
    🔊
    loro doterebbero
    🔊
    Tempo composto

    dotare condizionale passato

    io avrei dotato
    🔊
    tu avresti dotato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe dotato
    🔊
    noi avremmo dotato
    🔊
    voi avreste dotato
    🔊
    loro avrebbero dotato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo dotare. Mode imperatiu del verb dotare


    dotare imperativo

    tu dota
    🔊
    noi dotiamo
    🔊
    voi dotate
    🔊

    dotare congiuntivo esortativo

    Lei doti
    🔊
    Che lui/lei doti
    🔊
    Che loro dotino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!