🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Hanno donato sangue per aiutare i bisognosi. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
    donare :
    do||re : (accento grave)

    indicativo donare. Mode indicatiu del verb donare


    Tempo semplice

    donare presente

    io dono
    🔊
    tu doni
    🔊
    lui/lei/Lei dona
    🔊
    noi doniamo
    🔊
    voi donate
    🔊
    loro donano
    🔊
    Tempo semplice

    donare imperfetto

    io donavo
    🔊
    tu donavi
    🔊
    lui/lei/Lei donava
    🔊
    noi donavamo
    🔊
    voi donavate
    🔊
    loro donavano
    🔊

    Tempo semplice

    donare futuro semplice

    io donerò
    🔊
    tu donerai
    🔊
    lui/lei/Lei donerà
    🔊
    noi doneremo
    🔊
    voi donerete
    🔊
    loro doneranno
    🔊
    Tempo semplice

    donare passato remoto

    io donai
    🔊
    tu donasti
    🔊
    lui/lei/Lei donò
    🔊
    noi donammo
    🔊
    voi donaste
    🔊
    loro donarono
    🔊

    Tempo composto

    donare futuro anteriore

    io avrò donato
    🔊
    tu avrai donato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà donato
    🔊
    noi avremo donato
    🔊
    voi avrete donato
    🔊
    loro avranno donato
    🔊
    Tempo composto

    donare passato prossimo

    io ho donato
    🔊
    tu hai donato
    🔊
    lui/lei/Lei ha donato
    🔊
    noi abbiamo donato
    🔊
    voi avete donato
    🔊
    loro hanno donato
    🔊

    Tempo composto

    donare trapassato prossimo

    io avevo donato
    🔊
    tu avevi donato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva donato
    🔊
    noi avevamo donato
    🔊
    voi avevate donato
    🔊
    loro avevano donato
    🔊
    Tempo composto

    donare trapassato remoto

    io ebbi donato
    🔊
    tu avesti donato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe donato
    🔊
    noi avemmo donato
    🔊
    voi aveste donato
    🔊
    loro ebbero donato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo donare. Mode subjuntiu del verb donare


    Tempo semplice

    donare congiuntivo presente

    io doni
    🔊
    tu doni
    🔊
    lui/lei/Lei doni
    🔊
    noi doniamo
    🔊
    voi doniate
    🔊
    loro donino
    🔊
    Tempo semplice

    donare congiuntivo imperfetto

    io donassi
    🔊
    tu donassi
    🔊
    lui/lei/Lei donasse
    🔊
    noi donassimo
    🔊
    voi donaste
    🔊
    loro donassero
    🔊

    Tempo composto

    donare congiuntivo passato

    io abbia donato
    🔊
    tu abbia donato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia donato
    🔊
    noi abbiamo donato
    🔊
    voi abbiate donato
    🔊
    loro abbiano donato
    🔊
    Tempo composto

    donare congiuntivo trapassato

    io avessi donato
    🔊
    tu avessi donato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse donato
    🔊
    noi avessimo donato
    🔊
    voi aveste donato
    🔊
    loro avessero donato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale donare. Mode condicional del verb donare


    Tempo semplice

    donare condizionale presente

    io donerei
    🔊
    tu doneresti
    🔊
    lui/lei/Lei donerebbe
    🔊
    noi doneremmo
    🔊
    voi donereste
    🔊
    loro donerebbero
    🔊
    Tempo composto

    donare condizionale passato

    io avrei donato
    🔊
    tu avresti donato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe donato
    🔊
    noi avremmo donato
    🔊
    voi avreste donato
    🔊
    loro avrebbero donato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo donare. Mode imperatiu del verb donare


    donare imperativo

    tu dona
    🔊
    noi doniamo
    🔊
    voi donate
    🔊

    donare congiuntivo esortativo

    Lei doni
    🔊
    Che lui/lei doni
    🔊
    Che loro donino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!