🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha disseppellito il tesoro nascosto. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
    verbo irregolare
    disseppellire :
    dis|sep|pel||re : (accento grave)

    indicativo disseppellire. Mode indicatiu del verb disseppellire


    Tempo semplice

    disseppellire presente

    io disseppellisco
    🔊
    tu disseppellisci
    🔊
    lui/lei/Lei disseppellisce
    🔊
    noi disseppelliamo
    🔊
    voi disseppellite
    🔊
    loro disseppelliscono
    🔊
    Tempo semplice

    disseppellire imperfetto

    io disseppellivo
    🔊
    tu disseppellivi
    🔊
    lui/lei/Lei disseppelliva
    🔊
    noi disseppellivamo
    🔊
    voi disseppellivate
    🔊
    loro disseppellivano
    🔊

    Tempo semplice

    disseppellire futuro semplice

    io disseppellirò
    🔊
    tu disseppellirai
    🔊
    lui/lei/Lei disseppellirà
    🔊
    noi disseppelliremo
    🔊
    voi disseppellirete
    🔊
    loro disseppelliranno
    🔊
    Tempo semplice

    disseppellire passato remoto

    io disseppellii
    🔊
    tu disseppellisti
    🔊
    lui/lei/Lei disseppellì
    🔊
    noi disseppellimmo
    🔊
    voi disseppelliste
    🔊
    loro disseppellirono
    🔊

    Tempo composto

    disseppellire futuro anteriore

    io avrò disseppellito
    🔊
    tu avrai disseppellito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà disseppellito
    🔊
    noi avremo disseppellito
    🔊
    voi avrete disseppellito
    🔊
    loro avranno disseppellito
    🔊
    Tempo composto

    disseppellire passato prossimo

    io ho disseppellito
    🔊
    tu hai disseppellito
    🔊
    lui/lei/Lei ha disseppellito
    🔊
    noi abbiamo disseppellito
    🔊
    voi avete disseppellito
    🔊
    loro hanno disseppellito
    🔊

    Tempo composto

    disseppellire trapassato prossimo

    io avevo disseppellito
    🔊
    tu avevi disseppellito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva disseppellito
    🔊
    noi avevamo disseppellito
    🔊
    voi avevate disseppellito
    🔊
    loro avevano disseppellito
    🔊
    Tempo composto

    disseppellire trapassato remoto

    io ebbi disseppellito
    🔊
    tu avesti disseppellito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe disseppellito
    🔊
    noi avemmo disseppellito
    🔊
    voi aveste disseppellito
    🔊
    loro ebbero disseppellito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo disseppellire. Mode subjuntiu del verb disseppellire


    Tempo semplice

    disseppellire congiuntivo presente

    io disseppellisca
    🔊
    tu disseppellisca
    🔊
    lui/lei/Lei disseppellisca
    🔊
    noi disseppelliamo
    🔊
    voi disseppelliate
    🔊
    loro disseppelliscano
    🔊
    Tempo semplice

    disseppellire congiuntivo imperfetto

    io disseppellissi
    🔊
    tu disseppellissi
    🔊
    lui/lei/Lei disseppellisse
    🔊
    noi disseppellissimo
    🔊
    voi disseppelliste
    🔊
    loro disseppellissero
    🔊

    Tempo composto

    disseppellire congiuntivo passato

    io abbia disseppellito
    🔊
    tu abbia disseppellito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia disseppellito
    🔊
    noi abbiamo disseppellito
    🔊
    voi abbiate disseppellito
    🔊
    loro abbiano disseppellito
    🔊
    Tempo composto

    disseppellire congiuntivo trapassato

    io avessi disseppellito
    🔊
    tu avessi disseppellito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse disseppellito
    🔊
    noi avessimo disseppellito
    🔊
    voi aveste disseppellito
    🔊
    loro avessero disseppellito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale disseppellire. Mode condicional del verb disseppellire


    Tempo semplice

    disseppellire condizionale presente

    io disseppellirei
    🔊
    tu disseppelliresti
    🔊
    lui/lei/Lei disseppellirebbe
    🔊
    noi disseppelliremmo
    🔊
    voi disseppellireste
    🔊
    loro disseppellirebbero
    🔊
    Tempo composto

    disseppellire condizionale passato

    io avrei disseppellito
    🔊
    tu avresti disseppellito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe disseppellito
    🔊
    noi avremmo disseppellito
    🔊
    voi avreste disseppellito
    🔊
    loro avrebbero disseppellito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo disseppellire. Mode imperatiu del verb disseppellire


    disseppellire imperativo

    tu disseppellisci
    🔊
    noi disseppelliamo
    🔊
    voi disseppellite
    🔊

    disseppellire congiuntivo esortativo

    Lei disseppellisca
    🔊
    Che lui/lei disseppellisca
    🔊
    Che loro disseppelliscano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!