🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Si erano dissenti sulle questioni politiche. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
    verbo irregolare
    dissentirsi :
    di|ssen|tìr|si : (accento grave)

    indicativo dissentirsi. Mode indicatiu del verb dissentirsi


    Tempo semplice

    dissentirsi presente

    io mi dissento
    🔊
    tu ti dissenti
    🔊
    lui/lei/Lei si dissente
    🔊
    noi ci dissentiamo
    🔊
    voi vi dissentite
    🔊
    loro si dissentono
    🔊
    Tempo semplice

    dissentirsi imperfetto

    io mi dissentivo
    🔊
    tu ti dissentivi
    🔊
    lui/lei/Lei si dissentiva
    🔊
    noi ci dissentivamo
    🔊
    voi vi dissentivate
    🔊
    loro si dissentivano
    🔊

    Tempo semplice

    dissentirsi futuro semplice

    io mi dissentirò
    🔊
    tu ti dissentirai
    🔊
    lui/lei/Lei si dissentirà
    🔊
    noi ci dissentiremo
    🔊
    voi vi dissentirete
    🔊
    loro si dissentiranno
    🔊
    Tempo semplice

    dissentirsi passato remoto

    io mi dissentii
    🔊
    tu ti dissentisti
    🔊
    lui/lei/Lei si dissentì
    🔊
    noi ci dissentimmo
    🔊
    voi vi dissentiste
    🔊
    loro si dissentirono
    🔊

    Tempo composto

    dissentirsi futuro anteriore

    io mi sarò dissentito(a)
    🔊
    tu ti sarai dissentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarà dissentito(a)
    🔊
    noi ci saremo dissentiti(e)
    🔊
    voi vi sarete dissentiti(e)
    🔊
    loro si saranno dissentiti(e)
    🔊
    Tempo composto

    dissentirsi passato prossimo

    io mi sono dissentito(a)
    🔊
    tu ti sei dissentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si è dissentito(a)
    🔊
    noi ci siamo dissentiti(e)
    🔊
    voi vi siete dissentiti(e)
    🔊
    loro si sono dissentiti(e)
    🔊

    Tempo composto

    dissentirsi trapassato prossimo

    io mi ero dissentito(a)
    🔊
    tu ti eri dissentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si era dissentito(a)
    🔊
    noi ci eravamo dissentiti(e)
    🔊
    voi vi eravate dissentiti(e)
    🔊
    loro si erano dissentiti(e)
    🔊
    Tempo composto

    dissentirsi trapassato remoto

    io mi fui dissentito(a)
    🔊
    tu ti fosti dissentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fu dissentito(a)
    🔊
    noi ci fummo dissentiti(e)
    🔊
    voi vi foste dissentiti(e)
    🔊
    loro si furono dissentiti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo dissentirsi. Mode subjuntiu del verb dissentirsi


    Tempo semplice

    dissentirsi congiuntivo presente

    io mi dissenta
    🔊
    tu ti dissenta
    🔊
    lui/lei/Lei si dissenta
    🔊
    noi ci dissentiamo
    🔊
    voi vi dissentiate
    🔊
    loro si dissentano
    🔊
    Tempo semplice

    dissentirsi congiuntivo imperfetto

    io mi dissentissi
    🔊
    tu ti dissentissi
    🔊
    lui/lei/Lei si dissentisse
    🔊
    noi ci dissentissimo
    🔊
    voi vi dissentiste
    🔊
    loro si dissentissero
    🔊

    Tempo composto

    dissentirsi congiuntivo passato

    io mi sia dissentito(a)
    🔊
    tu ti sia dissentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sia dissentito(a)
    🔊
    noi ci siamo dissentiti(e)
    🔊
    voi vi siate dissentiti(e)
    🔊
    loro si siano dissentiti(e)
    🔊
    Tempo composto

    dissentirsi congiuntivo trapassato

    io mi fossi dissentito(a)
    🔊
    tu ti fossi dissentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fosse dissentito(a)
    🔊
    noi ci fossimo dissentiti(e)
    🔊
    voi vi foste dissentiti(e)
    🔊
    loro si fossero dissentiti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale dissentirsi. Mode condicional del verb dissentirsi


    Tempo semplice

    dissentirsi condizionale presente

    io mi dissentirei
    🔊
    tu ti dissentiresti
    🔊
    lui/lei/Lei si dissentirebbe
    🔊
    noi ci dissentiremmo
    🔊
    voi vi dissentireste
    🔊
    loro si dissentirebbero
    🔊
    Tempo composto

    dissentirsi condizionale passato

    io mi sarei dissentito(a)
    🔊
    tu ti saresti dissentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarebbe dissentito(a)
    🔊
    noi ci saremmo dissentiti(e)
    🔊
    voi vi sareste dissentiti(e)
    🔊
    loro si sarebbero dissentiti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo dissentirsi. Mode imperatiu del verb dissentirsi


    dissentirsi imperativo

    tu dissentiti
    🔊
    noi dissentiamoci
    🔊
    voi dissentitevi
    🔊

    dissentirsi congiuntivo esortativo

    Lei si dissenta
    🔊
    Che lui/lei si dissenta
    🔊
    Che loro si dissentano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!