🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Si era dispiaciuto per il suo comportamento. (Italo Svevo, La Coscienza di Zeno)
    verbo irregolare
    dispiacersi :
    di|spia|cér|si : (accento acuto)

    indicativo dispiacersi. Mode indicatiu del verb dispiacersi


    Tempo semplice

    dispiacersi presente

    io mi dispiaccio
    🔊
    tu ti dispiaci
    🔊
    lui/lei/Lei si dispiace
    🔊
    noi ci dispiacciamo, dispiaciamo
    🔊
    voi vi dispiacete
    🔊
    loro si dispiacciono, dispiaciono
    🔊
    Tempo semplice

    dispiacersi imperfetto

    io mi dispiacevo
    🔊
    tu ti dispiacevi
    🔊
    lui/lei/Lei si dispiaceva
    🔊
    noi ci dispiacevamo
    🔊
    voi vi dispiacevate
    🔊
    loro si dispiacevano
    🔊

    Tempo semplice

    dispiacersi futuro semplice

    io mi dispiacerò
    🔊
    tu ti dispiacerai
    🔊
    lui/lei/Lei si dispiacerà
    🔊
    noi ci dispiaceremo
    🔊
    voi vi dispiacerete
    🔊
    loro si dispiaceranno
    🔊
    Tempo semplice

    dispiacersi passato remoto

    io mi dispiacqui
    🔊
    tu ti dispiacesti
    🔊
    lui/lei/Lei si dispiacque
    🔊
    noi ci dispiacemmo
    🔊
    voi vi dispiaceste
    🔊
    loro si dispiacquero
    🔊

    Tempo composto

    dispiacersi futuro anteriore

    io mi sarò dispiaciuto(a)
    🔊
    tu ti sarai dispiaciuto(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarà dispiaciuto(a)
    🔊
    noi ci saremo dispiaciuti(e)
    🔊
    voi vi sarete dispiaciuti(e)
    🔊
    loro si saranno dispiaciuti(e)
    🔊
    Tempo composto

    dispiacersi passato prossimo

    io mi sono dispiaciuto(a)
    🔊
    tu ti sei dispiaciuto(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si è dispiaciuto(a)
    🔊
    noi ci siamo dispiaciuti(e)
    🔊
    voi vi siete dispiaciuti(e)
    🔊
    loro si sono dispiaciuti(e)
    🔊

    Tempo composto

    dispiacersi trapassato prossimo

    io mi ero dispiaciuto(a)
    🔊
    tu ti eri dispiaciuto(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si era dispiaciuto(a)
    🔊
    noi ci eravamo dispiaciuti(e)
    🔊
    voi vi eravate dispiaciuti(e)
    🔊
    loro si erano dispiaciuti(e)
    🔊
    Tempo composto

    dispiacersi trapassato remoto

    io mi fui dispiaciuto(a)
    🔊
    tu ti fosti dispiaciuto(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fu dispiaciuto(a)
    🔊
    noi ci fummo dispiaciuti(e)
    🔊
    voi vi foste dispiaciuti(e)
    🔊
    loro si furono dispiaciuti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo dispiacersi. Mode subjuntiu del verb dispiacersi


    Tempo semplice

    dispiacersi congiuntivo presente

    io mi dispiaccia
    🔊
    tu ti dispiaccia
    🔊
    lui/lei/Lei si dispiaccia
    🔊
    noi ci dispiacciamo, dispiaciamo
    🔊
    voi vi dispiacciate, dispiaciate
    🔊
    loro si dispiacciano
    🔊
    Tempo semplice

    dispiacersi congiuntivo imperfetto

    io mi dispiacessi
    🔊
    tu ti dispiacessi
    🔊
    lui/lei/Lei si dispiacesse
    🔊
    noi ci dispiacessimo
    🔊
    voi vi dispiaceste
    🔊
    loro si dispiacessero
    🔊

    Tempo composto

    dispiacersi congiuntivo passato

    io mi sia dispiaciuto(a)
    🔊
    tu ti sia dispiaciuto(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sia dispiaciuto(a)
    🔊
    noi ci siamo dispiaciuti(e)
    🔊
    voi vi siate dispiaciuti(e)
    🔊
    loro si siano dispiaciuti(e)
    🔊
    Tempo composto

    dispiacersi congiuntivo trapassato

    io mi fossi dispiaciuto(a)
    🔊
    tu ti fossi dispiaciuto(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fosse dispiaciuto(a)
    🔊
    noi ci fossimo dispiaciuti(e)
    🔊
    voi vi foste dispiaciuti(e)
    🔊
    loro si fossero dispiaciuti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale dispiacersi. Mode condicional del verb dispiacersi


    Tempo semplice

    dispiacersi condizionale presente

    io mi dispiacerei
    🔊
    tu ti dispiaceresti
    🔊
    lui/lei/Lei si dispiacerebbe
    🔊
    noi ci dispiaceremmo
    🔊
    voi vi dispiacereste
    🔊
    loro si dispiacerebbero
    🔊
    Tempo composto

    dispiacersi condizionale passato

    io mi sarei dispiaciuto(a)
    🔊
    tu ti saresti dispiaciuto(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarebbe dispiaciuto(a)
    🔊
    noi ci saremmo dispiaciuti(e)
    🔊
    voi vi sareste dispiaciuti(e)
    🔊
    loro si sarebbero dispiaciuti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo dispiacersi. Mode imperatiu del verb dispiacersi


    dispiacersi imperativo

    tu dispiaciti
    🔊
    noi dispiacciamoci
    🔊
    voi dispiacetevi
    🔊

    dispiacersi congiuntivo esortativo

    Lei si dispiaccia
    🔊
    Che lui/lei si dispiaccia
    🔊
    Che loro si dispiacciano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!