En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha dislocato la spalla. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
dislocare :
di|slo|cà|re
: (accento grave)
indicativo dislocare. Mode indicatiu del verb dislocare
|
Tempo semplice
dislocare presente |
||
| io | disloco |
🔊
|
| tu | dislochi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | disloca |
🔊
|
| noi | dislochiamo |
🔊
|
| voi | dislocate |
🔊
|
| loro | dislocano |
🔊
|
|
Tempo semplice
dislocare imperfetto |
||
| io | dislocavo |
🔊
|
| tu | dislocavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | dislocava |
🔊
|
| noi | dislocavamo |
🔊
|
| voi | dislocavate |
🔊
|
| loro | dislocavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
dislocare futuro semplice |
||
| io | dislocherò |
🔊
|
| tu | dislocherai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | dislocherà |
🔊
|
| noi | dislocheremo |
🔊
|
| voi | dislocherete |
🔊
|
| loro | dislocheranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
dislocare passato remoto |
||
| io | dislocai |
🔊
|
| tu | dislocasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | dislocò |
🔊
|
| noi | dislocammo |
🔊
|
| voi | dislocaste |
🔊
|
| loro | dislocarono |
🔊
|
|
Tempo composto
dislocare futuro anteriore |
||
| io | avrò dislocato |
🔊
|
| tu | avrai dislocato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà dislocato |
🔊
|
| noi | avremo dislocato |
🔊
|
| voi | avrete dislocato |
🔊
|
| loro | avranno dislocato |
🔊
|
|
Tempo composto
dislocare passato prossimo |
||
| io | ho dislocato |
🔊
|
| tu | hai dislocato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha dislocato |
🔊
|
| noi | abbiamo dislocato |
🔊
|
| voi | avete dislocato |
🔊
|
| loro | hanno dislocato |
🔊
|
|
Tempo composto
dislocare trapassato prossimo |
||
| io | avevo dislocato |
🔊
|
| tu | avevi dislocato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva dislocato |
🔊
|
| noi | avevamo dislocato |
🔊
|
| voi | avevate dislocato |
🔊
|
| loro | avevano dislocato |
🔊
|
|
Tempo composto
dislocare trapassato remoto |
||
| io | ebbi dislocato |
🔊
|
| tu | avesti dislocato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe dislocato |
🔊
|
| noi | avemmo dislocato |
🔊
|
| voi | aveste dislocato |
🔊
|
| loro | ebbero dislocato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo dislocare. Mode subjuntiu del verb dislocare
|
Tempo semplice
dislocare congiuntivo presente |
||
| io | dislochi |
🔊
|
| tu | dislochi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | dislochi |
🔊
|
| noi | dislochiamo |
🔊
|
| voi | dislochiate |
🔊
|
| loro | dislochino |
🔊
|
|
Tempo semplice
dislocare congiuntivo imperfetto |
||
| io | dislocassi |
🔊
|
| tu | dislocassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | dislocasse |
🔊
|
| noi | dislocassimo |
🔊
|
| voi | dislocaste |
🔊
|
| loro | dislocassero |
🔊
|
|
Tempo composto
dislocare congiuntivo passato |
||
| io | abbia dislocato |
🔊
|
| tu | abbia dislocato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia dislocato |
🔊
|
| noi | abbiamo dislocato |
🔊
|
| voi | abbiate dislocato |
🔊
|
| loro | abbiano dislocato |
🔊
|
|
Tempo composto
dislocare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi dislocato |
🔊
|
| tu | avessi dislocato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse dislocato |
🔊
|
| noi | avessimo dislocato |
🔊
|
| voi | aveste dislocato |
🔊
|
| loro | avessero dislocato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale dislocare. Mode condicional del verb dislocare
|
Tempo semplice
dislocare condizionale presente |
||
| io | dislocherei |
🔊
|
| tu | dislocheresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | dislocherebbe |
🔊
|
| noi | dislocheremmo |
🔊
|
| voi | dislochereste |
🔊
|
| loro | dislocherebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
dislocare condizionale passato |
||
| io | avrei dislocato |
🔊
|
| tu | avresti dislocato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe dislocato |
🔊
|
| noi | avremmo dislocato |
🔊
|
| voi | avreste dislocato |
🔊
|
| loro | avrebbero dislocato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo dislocare. Mode imperatiu del verb dislocare
dislocare imperativo |
||
| tu | disloca |
🔊
|
| noi | dislochiamo |
🔊
|
| voi | dislocate |
🔊
|
dislocare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | dislochi |
🔊
|
| Che lui/lei | dislochi |
🔊
|
| Che loro | dislochino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!