🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    La maggioranza ha disconsentito alla proposta. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
    verbo irregolare
    disconsentire :
    di|scon|sen||re : (accento grave)

    indicativo disconsentire. Mode indicatiu del verb disconsentire


    Tempo semplice

    disconsentire presente

    io disconsento
    🔊
    tu disconsenti
    🔊
    lui/lei/Lei disconsente
    🔊
    noi disconsentiamo
    🔊
    voi disconsentite
    🔊
    loro disconsentono
    🔊
    Tempo semplice

    disconsentire imperfetto

    io disconsentivo
    🔊
    tu disconsentivi
    🔊
    lui/lei/Lei disconsentiva
    🔊
    noi disconsentivamo
    🔊
    voi disconsentivate
    🔊
    loro disconsentivano
    🔊

    Tempo semplice

    disconsentire futuro semplice

    io disconsentirò
    🔊
    tu disconsentirai
    🔊
    lui/lei/Lei disconsentirà
    🔊
    noi disconsentiremo
    🔊
    voi disconsentirete
    🔊
    loro disconsentiranno
    🔊
    Tempo semplice

    disconsentire passato remoto

    io disconsentii
    🔊
    tu disconsentisti
    🔊
    lui/lei/Lei disconsentì
    🔊
    noi disconsentimmo
    🔊
    voi disconsentiste
    🔊
    loro disconsentirono
    🔊

    Tempo composto

    disconsentire futuro anteriore

    io avrò disconsentito
    🔊
    tu avrai disconsentito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà disconsentito
    🔊
    noi avremo disconsentito
    🔊
    voi avrete disconsentito
    🔊
    loro avranno disconsentito
    🔊
    Tempo composto

    disconsentire passato prossimo

    io ho disconsentito
    🔊
    tu hai disconsentito
    🔊
    lui/lei/Lei ha disconsentito
    🔊
    noi abbiamo disconsentito
    🔊
    voi avete disconsentito
    🔊
    loro hanno disconsentito
    🔊

    Tempo composto

    disconsentire trapassato prossimo

    io avevo disconsentito
    🔊
    tu avevi disconsentito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva disconsentito
    🔊
    noi avevamo disconsentito
    🔊
    voi avevate disconsentito
    🔊
    loro avevano disconsentito
    🔊
    Tempo composto

    disconsentire trapassato remoto

    io ebbi disconsentito
    🔊
    tu avesti disconsentito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe disconsentito
    🔊
    noi avemmo disconsentito
    🔊
    voi aveste disconsentito
    🔊
    loro ebbero disconsentito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo disconsentire. Mode subjuntiu del verb disconsentire


    Tempo semplice

    disconsentire congiuntivo presente

    io disconsenta
    🔊
    tu disconsenta
    🔊
    lui/lei/Lei disconsenta
    🔊
    noi disconsentiamo
    🔊
    voi disconsentiate
    🔊
    loro disconsentano
    🔊
    Tempo semplice

    disconsentire congiuntivo imperfetto

    io disconsentissi
    🔊
    tu disconsentissi
    🔊
    lui/lei/Lei disconsentisse
    🔊
    noi disconsentissimo
    🔊
    voi disconsentiste
    🔊
    loro disconsentissero
    🔊

    Tempo composto

    disconsentire congiuntivo passato

    io abbia disconsentito
    🔊
    tu abbia disconsentito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia disconsentito
    🔊
    noi abbiamo disconsentito
    🔊
    voi abbiate disconsentito
    🔊
    loro abbiano disconsentito
    🔊
    Tempo composto

    disconsentire congiuntivo trapassato

    io avessi disconsentito
    🔊
    tu avessi disconsentito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse disconsentito
    🔊
    noi avessimo disconsentito
    🔊
    voi aveste disconsentito
    🔊
    loro avessero disconsentito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale disconsentire. Mode condicional del verb disconsentire


    Tempo semplice

    disconsentire condizionale presente

    io disconsentirei
    🔊
    tu disconsentiresti
    🔊
    lui/lei/Lei disconsentirebbe
    🔊
    noi disconsentiremmo
    🔊
    voi disconsentireste
    🔊
    loro disconsentirebbero
    🔊
    Tempo composto

    disconsentire condizionale passato

    io avrei disconsentito
    🔊
    tu avresti disconsentito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe disconsentito
    🔊
    noi avremmo disconsentito
    🔊
    voi avreste disconsentito
    🔊
    loro avrebbero disconsentito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo disconsentire. Mode imperatiu del verb disconsentire


    disconsentire imperativo

    tu disconsenti
    🔊
    noi disconsentiamo
    🔊
    voi disconsentite
    🔊

    disconsentire congiuntivo esortativo

    Lei disconsenta
    🔊
    Che lui/lei disconsenta
    🔊
    Che loro disconsentano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!