🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Hai detto la verità. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
    verbo irregolare
    dire :
    |re : (accento grave)

    indicativo dire. Mode indicatiu del verb dire


    Tempo semplice

    dire presente

    io dico
    🔊
    tu dici
    🔊
    lui/lei/Lei dice
    🔊
    noi diciamo
    🔊
    voi dite
    🔊
    loro dicono
    🔊
    Tempo semplice

    dire imperfetto

    io dicevo
    🔊
    tu dicevi
    🔊
    lui/lei/Lei diceva
    🔊
    noi dicevamo
    🔊
    voi dicevate
    🔊
    loro dicevano
    🔊

    Tempo semplice

    dire futuro semplice

    io dirò
    🔊
    tu dirai
    🔊
    lui/lei/Lei dirà
    🔊
    noi diremo
    🔊
    voi direte
    🔊
    loro diranno
    🔊
    Tempo semplice

    dire passato remoto

    io dissi
    🔊
    tu dicesti
    🔊
    lui/lei/Lei disse
    🔊
    noi dicemmo
    🔊
    voi diceste
    🔊
    loro dissero
    🔊

    Tempo composto

    dire futuro anteriore

    io avrò detto
    🔊
    tu avrai detto
    🔊
    lui/lei/Lei avrà detto
    🔊
    noi avremo detto
    🔊
    voi avrete detto
    🔊
    loro avranno detto
    🔊
    Tempo composto

    dire passato prossimo

    io ho detto
    🔊
    tu hai detto
    🔊
    lui/lei/Lei ha detto
    🔊
    noi abbiamo detto
    🔊
    voi avete detto
    🔊
    loro hanno detto
    🔊

    Tempo composto

    dire trapassato prossimo

    io avevo detto
    🔊
    tu avevi detto
    🔊
    lui/lei/Lei aveva detto
    🔊
    noi avevamo detto
    🔊
    voi avevate detto
    🔊
    loro avevano detto
    🔊
    Tempo composto

    dire trapassato remoto

    io ebbi detto
    🔊
    tu avesti detto
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe detto
    🔊
    noi avemmo detto
    🔊
    voi aveste detto
    🔊
    loro ebbero detto
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo dire. Mode subjuntiu del verb dire


    Tempo semplice

    dire congiuntivo presente

    io dica
    🔊
    tu dica
    🔊
    lui/lei/Lei dica
    🔊
    noi diciamo
    🔊
    voi diciate
    🔊
    loro dicano
    🔊
    Tempo semplice

    dire congiuntivo imperfetto

    io dicessi
    🔊
    tu dicessi
    🔊
    lui/lei/Lei dicesse
    🔊
    noi dicessimo
    🔊
    voi diceste
    🔊
    loro dicessero
    🔊

    Tempo composto

    dire congiuntivo passato

    io abbia detto
    🔊
    tu abbia detto
    🔊
    lui/lei/Lei abbia detto
    🔊
    noi abbiamo detto
    🔊
    voi abbiate detto
    🔊
    loro abbiano detto
    🔊
    Tempo composto

    dire congiuntivo trapassato

    io avessi detto
    🔊
    tu avessi detto
    🔊
    lui/lei/Lei avesse detto
    🔊
    noi avessimo detto
    🔊
    voi aveste detto
    🔊
    loro avessero detto
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale dire. Mode condicional del verb dire


    Tempo semplice

    dire condizionale presente

    io direi
    🔊
    tu diresti
    🔊
    lui/lei/Lei direbbe
    🔊
    noi diremmo
    🔊
    voi direste
    🔊
    loro direbbero
    🔊
    Tempo composto

    dire condizionale passato

    io avrei detto
    🔊
    tu avresti detto
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe detto
    🔊
    noi avremmo detto
    🔊
    voi avreste detto
    🔊
    loro avrebbero detto
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo dire. Mode imperatiu del verb dire


    dire imperativo

    tu dì, di
    🔊
    noi diciamo
    🔊
    voi dite
    🔊

    dire congiuntivo esortativo

    Lei dica
    🔊
    Che lui/lei dica
    🔊
    Che loro dicano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!