🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Hai dato un ottimo consiglio. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
    verbo irregolare
    dare :
    |re : (accento grave)

    indicativo dare. Mode indicatiu del verb dare


    Tempo semplice

    dare presente

    io do, dò
    🔊
    tu dai
    🔊
    lui/lei/Lei dà, da
    🔊
    noi diamo
    🔊
    voi date
    🔊
    loro dànno, danno
    🔊
    Tempo semplice

    dare imperfetto

    io davo
    🔊
    tu davi
    🔊
    lui/lei/Lei dava
    🔊
    noi davamo
    🔊
    voi davate
    🔊
    loro davano
    🔊

    Tempo semplice

    dare futuro semplice

    io darò
    🔊
    tu darai
    🔊
    lui/lei/Lei darà
    🔊
    noi daremo
    🔊
    voi darete
    🔊
    loro daranno
    🔊
    Tempo semplice

    dare passato remoto

    io diedi, detti
    🔊
    tu desti
    🔊
    lui/lei/Lei diede, dette
    🔊
    noi demmo
    🔊
    voi deste
    🔊
    loro diedero, dettero
    🔊

    Tempo composto

    dare futuro anteriore

    io avrò dato
    🔊
    tu avrai dato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà dato
    🔊
    noi avremo dato
    🔊
    voi avrete dato
    🔊
    loro avranno dato
    🔊
    Tempo composto

    dare passato prossimo

    io ho dato
    🔊
    tu hai dato
    🔊
    lui/lei/Lei ha dato
    🔊
    noi abbiamo dato
    🔊
    voi avete dato
    🔊
    loro hanno dato
    🔊

    Tempo composto

    dare trapassato prossimo

    io avevo dato
    🔊
    tu avevi dato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva dato
    🔊
    noi avevamo dato
    🔊
    voi avevate dato
    🔊
    loro avevano dato
    🔊
    Tempo composto

    dare trapassato remoto

    io ebbi dato
    🔊
    tu avesti dato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe dato
    🔊
    noi avemmo dato
    🔊
    voi aveste dato
    🔊
    loro ebbero dato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo dare. Mode subjuntiu del verb dare


    Tempo semplice

    dare congiuntivo presente

    io dia
    🔊
    tu dia
    🔊
    lui/lei/Lei dia
    🔊
    noi diamo
    🔊
    voi diate
    🔊
    loro diano
    🔊
    Tempo semplice

    dare congiuntivo imperfetto

    io dessi
    🔊
    tu dessi
    🔊
    lui/lei/Lei desse
    🔊
    noi dessimo
    🔊
    voi deste
    🔊
    loro dessero
    🔊

    Tempo composto

    dare congiuntivo passato

    io abbia dato
    🔊
    tu abbia dato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia dato
    🔊
    noi abbiamo dato
    🔊
    voi abbiate dato
    🔊
    loro abbiano dato
    🔊
    Tempo composto

    dare congiuntivo trapassato

    io avessi dato
    🔊
    tu avessi dato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse dato
    🔊
    noi avessimo dato
    🔊
    voi aveste dato
    🔊
    loro avessero dato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale dare. Mode condicional del verb dare


    Tempo semplice

    dare condizionale presente

    io darei
    🔊
    tu daresti
    🔊
    lui/lei/Lei darebbe
    🔊
    noi daremmo
    🔊
    voi dareste
    🔊
    loro darebbero
    🔊
    Tempo composto

    dare condizionale passato

    io avrei dato
    🔊
    tu avresti dato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe dato
    🔊
    noi avremmo dato
    🔊
    voi avreste dato
    🔊
    loro avrebbero dato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo dare. Mode imperatiu del verb dare


    dare imperativo

    tu dà, dai
    🔊
    noi diamo
    🔊
    voi date
    🔊

    dare congiuntivo esortativo

    Lei dia
    🔊
    Che lui/lei dia
    🔊
    Che loro diano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!