🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Hanno curato il giardino con grande attenzione. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
    curare :
    cu||re : (accento grave)

    indicativo curare. Mode indicatiu del verb curare


    Tempo semplice

    curare presente

    io curo
    🔊
    tu curi
    🔊
    lui/lei/Lei cura
    🔊
    noi curiamo
    🔊
    voi curate
    🔊
    loro curano
    🔊
    Tempo semplice

    curare imperfetto

    io curavo
    🔊
    tu curavi
    🔊
    lui/lei/Lei curava
    🔊
    noi curavamo
    🔊
    voi curavate
    🔊
    loro curavano
    🔊

    Tempo semplice

    curare futuro semplice

    io curerò
    🔊
    tu curerai
    🔊
    lui/lei/Lei curerà
    🔊
    noi cureremo
    🔊
    voi curerete
    🔊
    loro cureranno
    🔊
    Tempo semplice

    curare passato remoto

    io curai
    🔊
    tu curasti
    🔊
    lui/lei/Lei curò
    🔊
    noi curammo
    🔊
    voi curaste
    🔊
    loro curarono
    🔊

    Tempo composto

    curare futuro anteriore

    io avrò curato
    🔊
    tu avrai curato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà curato
    🔊
    noi avremo curato
    🔊
    voi avrete curato
    🔊
    loro avranno curato
    🔊
    Tempo composto

    curare passato prossimo

    io ho curato
    🔊
    tu hai curato
    🔊
    lui/lei/Lei ha curato
    🔊
    noi abbiamo curato
    🔊
    voi avete curato
    🔊
    loro hanno curato
    🔊

    Tempo composto

    curare trapassato prossimo

    io avevo curato
    🔊
    tu avevi curato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva curato
    🔊
    noi avevamo curato
    🔊
    voi avevate curato
    🔊
    loro avevano curato
    🔊
    Tempo composto

    curare trapassato remoto

    io ebbi curato
    🔊
    tu avesti curato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe curato
    🔊
    noi avemmo curato
    🔊
    voi aveste curato
    🔊
    loro ebbero curato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo curare. Mode subjuntiu del verb curare


    Tempo semplice

    curare congiuntivo presente

    io curi
    🔊
    tu curi
    🔊
    lui/lei/Lei curi
    🔊
    noi curiamo
    🔊
    voi curiate
    🔊
    loro curino
    🔊
    Tempo semplice

    curare congiuntivo imperfetto

    io curassi
    🔊
    tu curassi
    🔊
    lui/lei/Lei curasse
    🔊
    noi curassimo
    🔊
    voi curaste
    🔊
    loro curassero
    🔊

    Tempo composto

    curare congiuntivo passato

    io abbia curato
    🔊
    tu abbia curato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia curato
    🔊
    noi abbiamo curato
    🔊
    voi abbiate curato
    🔊
    loro abbiano curato
    🔊
    Tempo composto

    curare congiuntivo trapassato

    io avessi curato
    🔊
    tu avessi curato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse curato
    🔊
    noi avessimo curato
    🔊
    voi aveste curato
    🔊
    loro avessero curato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale curare. Mode condicional del verb curare


    Tempo semplice

    curare condizionale presente

    io curerei
    🔊
    tu cureresti
    🔊
    lui/lei/Lei curerebbe
    🔊
    noi cureremmo
    🔊
    voi curereste
    🔊
    loro curerebbero
    🔊
    Tempo composto

    curare condizionale passato

    io avrei curato
    🔊
    tu avresti curato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe curato
    🔊
    noi avremmo curato
    🔊
    voi avreste curato
    🔊
    loro avrebbero curato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo curare. Mode imperatiu del verb curare


    curare imperativo

    tu cura
    🔊
    noi curiamo
    🔊
    voi curate
    🔊

    curare congiuntivo esortativo

    Lei curi
    🔊
    Che lui/lei curi
    🔊
    Che loro curino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!