En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha cullato il bambino tra le braccia. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
cullare :
cul|là|re
: (accento grave)
indicativo cullare. Mode indicatiu del verb cullare
|
Tempo semplice
cullare presente |
||
| io | cullo |
🔊
|
| tu | culli |
🔊
|
| lui/lei/Lei | culla |
🔊
|
| noi | culliamo |
🔊
|
| voi | cullate |
🔊
|
| loro | cullano |
🔊
|
|
Tempo semplice
cullare imperfetto |
||
| io | cullavo |
🔊
|
| tu | cullavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | cullava |
🔊
|
| noi | cullavamo |
🔊
|
| voi | cullavate |
🔊
|
| loro | cullavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
cullare futuro semplice |
||
| io | cullerò |
🔊
|
| tu | cullerai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | cullerà |
🔊
|
| noi | culleremo |
🔊
|
| voi | cullerete |
🔊
|
| loro | culleranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
cullare passato remoto |
||
| io | cullai |
🔊
|
| tu | cullasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | cullò |
🔊
|
| noi | cullammo |
🔊
|
| voi | cullaste |
🔊
|
| loro | cullarono |
🔊
|
|
Tempo composto
cullare futuro anteriore |
||
| io | avrò cullato |
🔊
|
| tu | avrai cullato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà cullato |
🔊
|
| noi | avremo cullato |
🔊
|
| voi | avrete cullato |
🔊
|
| loro | avranno cullato |
🔊
|
|
Tempo composto
cullare passato prossimo |
||
| io | ho cullato |
🔊
|
| tu | hai cullato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha cullato |
🔊
|
| noi | abbiamo cullato |
🔊
|
| voi | avete cullato |
🔊
|
| loro | hanno cullato |
🔊
|
|
Tempo composto
cullare trapassato prossimo |
||
| io | avevo cullato |
🔊
|
| tu | avevi cullato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva cullato |
🔊
|
| noi | avevamo cullato |
🔊
|
| voi | avevate cullato |
🔊
|
| loro | avevano cullato |
🔊
|
|
Tempo composto
cullare trapassato remoto |
||
| io | ebbi cullato |
🔊
|
| tu | avesti cullato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe cullato |
🔊
|
| noi | avemmo cullato |
🔊
|
| voi | aveste cullato |
🔊
|
| loro | ebbero cullato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo cullare. Mode subjuntiu del verb cullare
|
Tempo semplice
cullare congiuntivo presente |
||
| io | culli |
🔊
|
| tu | culli |
🔊
|
| lui/lei/Lei | culli |
🔊
|
| noi | culliamo |
🔊
|
| voi | culliate |
🔊
|
| loro | cullino |
🔊
|
|
Tempo semplice
cullare congiuntivo imperfetto |
||
| io | cullassi |
🔊
|
| tu | cullassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | cullasse |
🔊
|
| noi | cullassimo |
🔊
|
| voi | cullaste |
🔊
|
| loro | cullassero |
🔊
|
|
Tempo composto
cullare congiuntivo passato |
||
| io | abbia cullato |
🔊
|
| tu | abbia cullato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia cullato |
🔊
|
| noi | abbiamo cullato |
🔊
|
| voi | abbiate cullato |
🔊
|
| loro | abbiano cullato |
🔊
|
|
Tempo composto
cullare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi cullato |
🔊
|
| tu | avessi cullato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse cullato |
🔊
|
| noi | avessimo cullato |
🔊
|
| voi | aveste cullato |
🔊
|
| loro | avessero cullato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale cullare. Mode condicional del verb cullare
|
Tempo semplice
cullare condizionale presente |
||
| io | cullerei |
🔊
|
| tu | culleresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | cullerebbe |
🔊
|
| noi | culleremmo |
🔊
|
| voi | cullereste |
🔊
|
| loro | cullerebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
cullare condizionale passato |
||
| io | avrei cullato |
🔊
|
| tu | avresti cullato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe cullato |
🔊
|
| noi | avremmo cullato |
🔊
|
| voi | avreste cullato |
🔊
|
| loro | avrebbero cullato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo cullare. Mode imperatiu del verb cullare
cullare imperativo |
||
| tu | culla |
🔊
|
| noi | culliamo |
🔊
|
| voi | cullate |
🔊
|
cullare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | culli |
🔊
|
| Che lui/lei | culli |
🔊
|
| Che loro | cullino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!