🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha cucito un vestito nuovo. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
    verbo irregolare
    cucire :
    cu||re : (accento grave)

    indicativo cucire. Mode indicatiu del verb cucire


    Tempo semplice

    cucire presente

    io cucio
    🔊
    tu cuci
    🔊
    lui/lei/Lei cuce
    🔊
    noi cuciamo
    🔊
    voi cucite
    🔊
    loro cuciono
    🔊
    Tempo semplice

    cucire imperfetto

    io cucivo
    🔊
    tu cucivi
    🔊
    lui/lei/Lei cuciva
    🔊
    noi cucivamo
    🔊
    voi cucivate
    🔊
    loro cucivano
    🔊

    Tempo semplice

    cucire futuro semplice

    io cucirò
    🔊
    tu cucirai
    🔊
    lui/lei/Lei cucirà
    🔊
    noi cuciremo
    🔊
    voi cucirete
    🔊
    loro cuciranno
    🔊
    Tempo semplice

    cucire passato remoto

    io cucii
    🔊
    tu cucisti
    🔊
    lui/lei/Lei cucì
    🔊
    noi cucimmo
    🔊
    voi cuciste
    🔊
    loro cucirono
    🔊

    Tempo composto

    cucire futuro anteriore

    io avrò cucito
    🔊
    tu avrai cucito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà cucito
    🔊
    noi avremo cucito
    🔊
    voi avrete cucito
    🔊
    loro avranno cucito
    🔊
    Tempo composto

    cucire passato prossimo

    io ho cucito
    🔊
    tu hai cucito
    🔊
    lui/lei/Lei ha cucito
    🔊
    noi abbiamo cucito
    🔊
    voi avete cucito
    🔊
    loro hanno cucito
    🔊

    Tempo composto

    cucire trapassato prossimo

    io avevo cucito
    🔊
    tu avevi cucito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva cucito
    🔊
    noi avevamo cucito
    🔊
    voi avevate cucito
    🔊
    loro avevano cucito
    🔊
    Tempo composto

    cucire trapassato remoto

    io ebbi cucito
    🔊
    tu avesti cucito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe cucito
    🔊
    noi avemmo cucito
    🔊
    voi aveste cucito
    🔊
    loro ebbero cucito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo cucire. Mode subjuntiu del verb cucire


    Tempo semplice

    cucire congiuntivo presente

    io cucia
    🔊
    tu cucia
    🔊
    lui/lei/Lei cucia
    🔊
    noi cuciamo
    🔊
    voi cuciate
    🔊
    loro cuciano
    🔊
    Tempo semplice

    cucire congiuntivo imperfetto

    io cucissi
    🔊
    tu cucissi
    🔊
    lui/lei/Lei cucisse
    🔊
    noi cucissimo
    🔊
    voi cuciste
    🔊
    loro cucissero
    🔊

    Tempo composto

    cucire congiuntivo passato

    io abbia cucito
    🔊
    tu abbia cucito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia cucito
    🔊
    noi abbiamo cucito
    🔊
    voi abbiate cucito
    🔊
    loro abbiano cucito
    🔊
    Tempo composto

    cucire congiuntivo trapassato

    io avessi cucito
    🔊
    tu avessi cucito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse cucito
    🔊
    noi avessimo cucito
    🔊
    voi aveste cucito
    🔊
    loro avessero cucito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale cucire. Mode condicional del verb cucire


    Tempo semplice

    cucire condizionale presente

    io cucirei
    🔊
    tu cuciresti
    🔊
    lui/lei/Lei cucirebbe
    🔊
    noi cuciremmo
    🔊
    voi cucireste
    🔊
    loro cucirebbero
    🔊
    Tempo composto

    cucire condizionale passato

    io avrei cucito
    🔊
    tu avresti cucito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe cucito
    🔊
    noi avremmo cucito
    🔊
    voi avreste cucito
    🔊
    loro avrebbero cucito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo cucire. Mode imperatiu del verb cucire


    cucire imperativo

    tu cuci
    🔊
    noi cuciamo
    🔊
    voi cucite
    🔊

    cucire congiuntivo esortativo

    Lei cucia
    🔊
    Che lui/lei cucia
    🔊
    Che loro cuciano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!