En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
È crollato il ponte. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
crollare :
crol|là|re
: (accento grave)
indicativo crollare. Mode indicatiu del verb crollare
|
Tempo semplice
crollare presente |
||
| io | crollo |
🔊
|
| tu | crolli |
🔊
|
| lui/lei/Lei | crolla |
🔊
|
| noi | crolliamo |
🔊
|
| voi | crollate |
🔊
|
| loro | crollano |
🔊
|
|
Tempo semplice
crollare imperfetto |
||
| io | crollavo |
🔊
|
| tu | crollavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | crollava |
🔊
|
| noi | crollavamo |
🔊
|
| voi | crollavate |
🔊
|
| loro | crollavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
crollare futuro semplice |
||
| io | crollerò |
🔊
|
| tu | crollerai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | crollerà |
🔊
|
| noi | crolleremo |
🔊
|
| voi | crollerete |
🔊
|
| loro | crolleranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
crollare passato remoto |
||
| io | crollai |
🔊
|
| tu | crollasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | crollò |
🔊
|
| noi | crollammo |
🔊
|
| voi | crollaste |
🔊
|
| loro | crollarono |
🔊
|
|
Tempo composto
crollare futuro anteriore |
||
| io | sarò crollato(a) |
🔊
|
| tu | sarai crollato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | sarà crollato(a) |
🔊
|
| noi | saremo crollati(e) |
🔊
|
| voi | sarete crollati(e) |
🔊
|
| loro | saranno crollati(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
crollare passato prossimo |
||
| io | sono crollato(a) |
🔊
|
| tu | sei crollato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | è crollato(a) |
🔊
|
| noi | siamo crollati(e) |
🔊
|
| voi | siete crollati(e) |
🔊
|
| loro | sono crollati(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
crollare trapassato prossimo |
||
| io | ero crollato(a) |
🔊
|
| tu | eri crollato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | era crollato(a) |
🔊
|
| noi | eravamo crollati(e) |
🔊
|
| voi | eravate crollati(e) |
🔊
|
| loro | erano crollati(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
crollare trapassato remoto |
||
| io | fui crollato(a) |
🔊
|
| tu | fosti crollato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | fu crollato(a) |
🔊
|
| noi | fummo crollati(e) |
🔊
|
| voi | foste crollati(e) |
🔊
|
| loro | furono crollati(e) |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo crollare. Mode subjuntiu del verb crollare
|
Tempo semplice
crollare congiuntivo presente |
||
| io | crolli |
🔊
|
| tu | crolli |
🔊
|
| lui/lei/Lei | crolli |
🔊
|
| noi | crolliamo |
🔊
|
| voi | crolliate |
🔊
|
| loro | crollino |
🔊
|
|
Tempo semplice
crollare congiuntivo imperfetto |
||
| io | crollassi |
🔊
|
| tu | crollassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | crollasse |
🔊
|
| noi | crollassimo |
🔊
|
| voi | crollaste |
🔊
|
| loro | crollassero |
🔊
|
|
Tempo composto
crollare congiuntivo passato |
||
| io | sia crollato(a) |
🔊
|
| tu | sia crollato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | sia crollato(a) |
🔊
|
| noi | siamo crollati(e) |
🔊
|
| voi | siate crollati(e) |
🔊
|
| loro | siano crollati(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
crollare congiuntivo trapassato |
||
| io | fossi crollato(a) |
🔊
|
| tu | fossi crollato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | fosse crollato(a) |
🔊
|
| noi | fossimo crollati(e) |
🔊
|
| voi | foste crollati(e) |
🔊
|
| loro | fossero crollati(e) |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale crollare. Mode condicional del verb crollare
|
Tempo semplice
crollare condizionale presente |
||
| io | crollerei |
🔊
|
| tu | crolleresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | crollerebbe |
🔊
|
| noi | crolleremmo |
🔊
|
| voi | crollereste |
🔊
|
| loro | crollerebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
crollare condizionale passato |
||
| io | sarei crollato(a) |
🔊
|
| tu | saresti crollato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | sarebbe crollato(a) |
🔊
|
| noi | saremmo crollati(e) |
🔊
|
| voi | sareste crollati(e) |
🔊
|
| loro | sarebbero crollati(e) |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo crollare. Mode imperatiu del verb crollare
crollare imperativo |
||
| tu | crolla |
🔊
|
| noi | crolliamo |
🔊
|
| voi | crollate |
🔊
|
crollare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | crolli |
🔊
|
| Che lui/lei | crolli |
🔊
|
| Che loro | crollino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!