🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha covato un sogno da anni. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
    covare :
    co||re : (accento grave)

    indicativo covare. Mode indicatiu del verb covare


    Tempo semplice

    covare presente

    io covo
    🔊
    tu covi
    🔊
    lui/lei/Lei cova
    🔊
    noi coviamo
    🔊
    voi covate
    🔊
    loro covano
    🔊
    Tempo semplice

    covare imperfetto

    io covavo
    🔊
    tu covavi
    🔊
    lui/lei/Lei covava
    🔊
    noi covavamo
    🔊
    voi covavate
    🔊
    loro covavano
    🔊

    Tempo semplice

    covare futuro semplice

    io coverò
    🔊
    tu coverai
    🔊
    lui/lei/Lei coverà
    🔊
    noi coveremo
    🔊
    voi coverete
    🔊
    loro coveranno
    🔊
    Tempo semplice

    covare passato remoto

    io covai
    🔊
    tu covasti
    🔊
    lui/lei/Lei covò
    🔊
    noi covammo
    🔊
    voi covaste
    🔊
    loro covarono
    🔊

    Tempo composto

    covare futuro anteriore

    io avrò covato
    🔊
    tu avrai covato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà covato
    🔊
    noi avremo covato
    🔊
    voi avrete covato
    🔊
    loro avranno covato
    🔊
    Tempo composto

    covare passato prossimo

    io ho covato
    🔊
    tu hai covato
    🔊
    lui/lei/Lei ha covato
    🔊
    noi abbiamo covato
    🔊
    voi avete covato
    🔊
    loro hanno covato
    🔊

    Tempo composto

    covare trapassato prossimo

    io avevo covato
    🔊
    tu avevi covato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva covato
    🔊
    noi avevamo covato
    🔊
    voi avevate covato
    🔊
    loro avevano covato
    🔊
    Tempo composto

    covare trapassato remoto

    io ebbi covato
    🔊
    tu avesti covato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe covato
    🔊
    noi avemmo covato
    🔊
    voi aveste covato
    🔊
    loro ebbero covato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo covare. Mode subjuntiu del verb covare


    Tempo semplice

    covare congiuntivo presente

    io covi
    🔊
    tu covi
    🔊
    lui/lei/Lei covi
    🔊
    noi coviamo
    🔊
    voi coviate
    🔊
    loro covino
    🔊
    Tempo semplice

    covare congiuntivo imperfetto

    io covassi
    🔊
    tu covassi
    🔊
    lui/lei/Lei covasse
    🔊
    noi covassimo
    🔊
    voi covaste
    🔊
    loro covassero
    🔊

    Tempo composto

    covare congiuntivo passato

    io abbia covato
    🔊
    tu abbia covato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia covato
    🔊
    noi abbiamo covato
    🔊
    voi abbiate covato
    🔊
    loro abbiano covato
    🔊
    Tempo composto

    covare congiuntivo trapassato

    io avessi covato
    🔊
    tu avessi covato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse covato
    🔊
    noi avessimo covato
    🔊
    voi aveste covato
    🔊
    loro avessero covato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale covare. Mode condicional del verb covare


    Tempo semplice

    covare condizionale presente

    io coverei
    🔊
    tu coveresti
    🔊
    lui/lei/Lei coverebbe
    🔊
    noi coveremmo
    🔊
    voi covereste
    🔊
    loro coverebbero
    🔊
    Tempo composto

    covare condizionale passato

    io avrei covato
    🔊
    tu avresti covato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe covato
    🔊
    noi avremmo covato
    🔊
    voi avreste covato
    🔊
    loro avrebbero covato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo covare. Mode imperatiu del verb covare


    covare imperativo

    tu cova
    🔊
    noi coviamo
    🔊
    voi covate
    🔊

    covare congiuntivo esortativo

    Lei covi
    🔊
    Che lui/lei covi
    🔊
    Che loro covino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!