En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha corso verso il traguardo. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
verbo irregolare
correre : córrer
cór|re|re
: (accento acuto)
indicativo correre. Mode indicatiu del verb correre
|
Tempo semplice
Presente correre |
||
| io | corro |
🔊
|
| tu | corri |
🔊
|
| lui/lei/Lei | corre |
🔊
|
| noi | corriamo |
🔊
|
| voi | correte |
🔊
|
| loro | corrono |
🔊
|
|
Tempo semplice
Imperfetto correre |
||
| io | correvo |
🔊
|
| tu | correvi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | correva |
🔊
|
| noi | correvamo |
🔊
|
| voi | correvate |
🔊
|
| loro | correvano |
🔊
|
|
Tempo semplice
Futuro semplice correre |
||
| io | correrò |
🔊
|
| tu | correrai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | correrà |
🔊
|
| noi | correremo |
🔊
|
| voi | correrete |
🔊
|
| loro | correranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
Passato remoto correre |
||
| io | corsi |
🔊
|
| tu | corresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | corse |
🔊
|
| noi | corremmo |
🔊
|
| voi | correste |
🔊
|
| loro | corsero |
🔊
|
|
Tempo composto
Futuro anteriore correre |
||
| io | sarò corso(a) |
🔊
|
| tu | sarai corso(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | sarà corso(a) |
🔊
|
| noi | saremo corsi(e) |
🔊
|
| voi | sarete corsi(e) |
🔊
|
| loro | saranno corsi(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
Passato prossimo correre |
||
| io | sono corso(a) |
🔊
|
| tu | sei corso(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | è corso(a) |
🔊
|
| noi | siamo corsi(e) |
🔊
|
| voi | siete corsi(e) |
🔊
|
| loro | sono corsi(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
Trapassato prossimo correre |
||
| io | ero corso(a) |
🔊
|
| tu | eri corso(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | era corso(a) |
🔊
|
| noi | eravamo corsi(e) |
🔊
|
| voi | eravate corsi(e) |
🔊
|
| loro | erano corsi(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
Trapassato remoto correre |
||
| io | fui corso(a) |
🔊
|
| tu | fosti corso(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | fu corso(a) |
🔊
|
| noi | fummo corsi(e) |
🔊
|
| voi | foste corsi(e) |
🔊
|
| loro | furono corsi(e) |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo correre. Mode subjuntiu del verb correre
|
Tempo semplice
Congiuntivo presente correre |
||
| io | corra |
🔊
|
| tu | corra |
🔊
|
| lui/lei/Lei | corra |
🔊
|
| noi | corriamo |
🔊
|
| voi | corriate |
🔊
|
| loro | corrano |
🔊
|
|
Tempo semplice
Congiuntivo imperfetto correre |
||
| io | corressi |
🔊
|
| tu | corressi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | corresse |
🔊
|
| noi | corressimo |
🔊
|
| voi | correste |
🔊
|
| loro | corressero |
🔊
|
|
Tempo composto
Congiuntivo passato correre |
||
| io | sia corso(a) |
🔊
|
| tu | sia corso(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | sia corso(a) |
🔊
|
| noi | siamo corsi(e) |
🔊
|
| voi | siate corsi(e) |
🔊
|
| loro | siano corsi(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
Congiuntivo trapassato correre |
||
| io | fossi corso(a) |
🔊
|
| tu | fossi corso(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | fosse corso(a) |
🔊
|
| noi | fossimo corsi(e) |
🔊
|
| voi | foste corsi(e) |
🔊
|
| loro | fossero corsi(e) |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, como el present i el passat, i es essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale correre. Mode condicional del verb correre
|
Tempo semplice
Condizionale presente correre |
||
| io | correrei |
🔊
|
| tu | correresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | correrebbe |
🔊
|
| noi | correremmo |
🔊
|
| voi | correreste |
🔊
|
| loro | correrebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
Condizionale passato correre |
||
| io | sarei corso(a) |
🔊
|
| tu | saresti corso(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | sarebbe corso(a) |
🔊
|
| noi | saremmo corsi(e) |
🔊
|
| voi | sareste corsi(e) |
🔊
|
| loro | sarebbero corsi(e) |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo correre. Mode imperatiu del verb correre
Imperativo correre |
||
| tu | corri |
🔊
|
| noi | corriamo |
🔊
|
| voi | correte |
🔊
|
Congiuntivo correre |
||
| Lei | corra |
🔊
|
| Che lui/lei | corra |
🔊
|
| Che loro | corrano |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera più suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilitzazione è fonamentale per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!