🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Si era consentito un breve riposo. (Giovanni Boccaccio, Decameron)
    verbo irregolare
    consentirsi :
    con|sen|tìr|si : (accento grave)

    indicativo consentirsi. Mode indicatiu del verb consentirsi


    Tempo semplice

    consentirsi presente

    io mi consento
    🔊
    tu ti consenti
    🔊
    lui/lei/Lei si consente
    🔊
    noi ci consentiamo
    🔊
    voi vi consentite
    🔊
    loro si consentono
    🔊
    Tempo semplice

    consentirsi imperfetto

    io mi consentivo
    🔊
    tu ti consentivi
    🔊
    lui/lei/Lei si consentiva
    🔊
    noi ci consentivamo
    🔊
    voi vi consentivate
    🔊
    loro si consentivano
    🔊

    Tempo semplice

    consentirsi futuro semplice

    io mi consentirò
    🔊
    tu ti consentirai
    🔊
    lui/lei/Lei si consentirà
    🔊
    noi ci consentiremo
    🔊
    voi vi consentirete
    🔊
    loro si consentiranno
    🔊
    Tempo semplice

    consentirsi passato remoto

    io mi consentii
    🔊
    tu ti consentisti
    🔊
    lui/lei/Lei si consentì
    🔊
    noi ci consentimmo
    🔊
    voi vi consentiste
    🔊
    loro si consentirono
    🔊

    Tempo composto

    consentirsi futuro anteriore

    io mi sarò consentito(a)
    🔊
    tu ti sarai consentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarà consentito(a)
    🔊
    noi ci saremo consentiti(e)
    🔊
    voi vi sarete consentiti(e)
    🔊
    loro si saranno consentiti(e)
    🔊
    Tempo composto

    consentirsi passato prossimo

    io mi sono consentito(a)
    🔊
    tu ti sei consentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si è consentito(a)
    🔊
    noi ci siamo consentiti(e)
    🔊
    voi vi siete consentiti(e)
    🔊
    loro si sono consentiti(e)
    🔊

    Tempo composto

    consentirsi trapassato prossimo

    io mi ero consentito(a)
    🔊
    tu ti eri consentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si era consentito(a)
    🔊
    noi ci eravamo consentiti(e)
    🔊
    voi vi eravate consentiti(e)
    🔊
    loro si erano consentiti(e)
    🔊
    Tempo composto

    consentirsi trapassato remoto

    io mi fui consentito(a)
    🔊
    tu ti fosti consentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fu consentito(a)
    🔊
    noi ci fummo consentiti(e)
    🔊
    voi vi foste consentiti(e)
    🔊
    loro si furono consentiti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo consentirsi. Mode subjuntiu del verb consentirsi


    Tempo semplice

    consentirsi congiuntivo presente

    io mi consenta
    🔊
    tu ti consenta
    🔊
    lui/lei/Lei si consenta
    🔊
    noi ci consentiamo
    🔊
    voi vi consentiate
    🔊
    loro si consentano
    🔊
    Tempo semplice

    consentirsi congiuntivo imperfetto

    io mi consentissi
    🔊
    tu ti consentissi
    🔊
    lui/lei/Lei si consentisse
    🔊
    noi ci consentissimo
    🔊
    voi vi consentiste
    🔊
    loro si consentissero
    🔊

    Tempo composto

    consentirsi congiuntivo passato

    io mi sia consentito(a)
    🔊
    tu ti sia consentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sia consentito(a)
    🔊
    noi ci siamo consentiti(e)
    🔊
    voi vi siate consentiti(e)
    🔊
    loro si siano consentiti(e)
    🔊
    Tempo composto

    consentirsi congiuntivo trapassato

    io mi fossi consentito(a)
    🔊
    tu ti fossi consentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fosse consentito(a)
    🔊
    noi ci fossimo consentiti(e)
    🔊
    voi vi foste consentiti(e)
    🔊
    loro si fossero consentiti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale consentirsi. Mode condicional del verb consentirsi


    Tempo semplice

    consentirsi condizionale presente

    io mi consentirei
    🔊
    tu ti consentiresti
    🔊
    lui/lei/Lei si consentirebbe
    🔊
    noi ci consentiremmo
    🔊
    voi vi consentireste
    🔊
    loro si consentirebbero
    🔊
    Tempo composto

    consentirsi condizionale passato

    io mi sarei consentito(a)
    🔊
    tu ti saresti consentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarebbe consentito(a)
    🔊
    noi ci saremmo consentiti(e)
    🔊
    voi vi sareste consentiti(e)
    🔊
    loro si sarebbero consentiti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo consentirsi. Mode imperatiu del verb consentirsi


    consentirsi imperativo

    tu consentiti
    🔊
    noi consentiamoci
    🔊
    voi consentitevi
    🔊

    consentirsi congiuntivo esortativo

    Lei si consenta
    🔊
    Che lui/lei si consenta
    🔊
    Che loro si consentano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!