🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Gli animali hanno coito nella stagione dell’accoppiamento. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
    coire :
    co|ì|re : (accento grave)

    indicativo coire. Mode indicatiu del verb coire


    Tempo semplice

    coire presente

    io coisco
    🔊
    tu coisci
    🔊
    lui/lei/Lei coisce
    🔊
    noi coiamo
    🔊
    voi coite
    🔊
    loro coiscono
    🔊
    Tempo semplice

    coire imperfetto

    io coivo
    🔊
    tu coivi
    🔊
    lui/lei/Lei coiva
    🔊
    noi coivamo
    🔊
    voi coivate
    🔊
    loro coivano
    🔊

    Tempo semplice

    coire futuro semplice

    io coirò
    🔊
    tu coirai
    🔊
    lui/lei/Lei coirà
    🔊
    noi coiremo
    🔊
    voi coirete
    🔊
    loro coiranno
    🔊
    Tempo semplice

    coire passato remoto

    io coii
    🔊
    tu coisti
    🔊
    lui/lei/Lei coì
    🔊
    noi coimmo
    🔊
    voi coiste
    🔊
    loro coirono
    🔊

    Tempo composto

    coire futuro anteriore

    io avrò coito
    🔊
    tu avrai coito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà coito
    🔊
    noi avremo coito
    🔊
    voi avrete coito
    🔊
    loro avranno coito
    🔊
    Tempo composto

    coire passato prossimo

    io ho coito
    🔊
    tu hai coito
    🔊
    lui/lei/Lei ha coito
    🔊
    noi abbiamo coito
    🔊
    voi avete coito
    🔊
    loro hanno coito
    🔊

    Tempo composto

    coire trapassato prossimo

    io avevo coito
    🔊
    tu avevi coito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva coito
    🔊
    noi avevamo coito
    🔊
    voi avevate coito
    🔊
    loro avevano coito
    🔊
    Tempo composto

    coire trapassato remoto

    io ebbi coito
    🔊
    tu avesti coito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe coito
    🔊
    noi avemmo coito
    🔊
    voi aveste coito
    🔊
    loro ebbero coito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo coire. Mode subjuntiu del verb coire


    Tempo semplice

    coire congiuntivo presente

    io coisca
    🔊
    tu coisca
    🔊
    lui/lei/Lei coisca
    🔊
    noi coiamo
    🔊
    voi coiate
    🔊
    loro coiscano
    🔊
    Tempo semplice

    coire congiuntivo imperfetto

    io coissi
    🔊
    tu coissi
    🔊
    lui/lei/Lei coisse
    🔊
    noi coissimo
    🔊
    voi coiste
    🔊
    loro coissero
    🔊

    Tempo composto

    coire congiuntivo passato

    io abbia coito
    🔊
    tu abbia coito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia coito
    🔊
    noi abbiamo coito
    🔊
    voi abbiate coito
    🔊
    loro abbiano coito
    🔊
    Tempo composto

    coire congiuntivo trapassato

    io avessi coito
    🔊
    tu avessi coito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse coito
    🔊
    noi avessimo coito
    🔊
    voi aveste coito
    🔊
    loro avessero coito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale coire. Mode condicional del verb coire


    Tempo semplice

    coire condizionale presente

    io coirei
    🔊
    tu coiresti
    🔊
    lui/lei/Lei coirebbe
    🔊
    noi coiremmo
    🔊
    voi coireste
    🔊
    loro coerebbero
    🔊
    Tempo composto

    coire condizionale passato

    io avrei coito
    🔊
    tu avresti coito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe coito
    🔊
    noi avremmo coito
    🔊
    voi avreste coito
    🔊
    loro avrebbero coito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo coire. Mode imperatiu del verb coire


    coire imperativo

    tu coi
    🔊
    noi coiamo
    🔊
    voi coite
    🔊

    coire congiuntivo esortativo

    Lei coisca
    🔊
    Che lui/lei coisca
    🔊
    Che loro coiscano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!