🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha citato un grande autore. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
    citare :
    ci||re : (accento grave)

    indicativo citare. Mode indicatiu del verb citare


    Tempo semplice

    citare presente

    io cito
    🔊
    tu citi
    🔊
    lui/lei/Lei cita
    🔊
    noi citiamo
    🔊
    voi citate
    🔊
    loro citano
    🔊
    Tempo semplice

    citare imperfetto

    io citavo
    🔊
    tu citavi
    🔊
    lui/lei/Lei citava
    🔊
    noi citavamo
    🔊
    voi citavate
    🔊
    loro citavano
    🔊

    Tempo semplice

    citare futuro semplice

    io citerò
    🔊
    tu citerai
    🔊
    lui/lei/Lei citerà
    🔊
    noi citeremo
    🔊
    voi citerete
    🔊
    loro citeranno
    🔊
    Tempo semplice

    citare passato remoto

    io citai
    🔊
    tu citasti
    🔊
    lui/lei/Lei citò
    🔊
    noi citammo
    🔊
    voi citaste
    🔊
    loro citarono
    🔊

    Tempo composto

    citare futuro anteriore

    io avrò citato
    🔊
    tu avrai citato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà citato
    🔊
    noi avremo citato
    🔊
    voi avrete citato
    🔊
    loro avranno citato
    🔊
    Tempo composto

    citare passato prossimo

    io ho citato
    🔊
    tu hai citato
    🔊
    lui/lei/Lei ha citato
    🔊
    noi abbiamo citato
    🔊
    voi avete citato
    🔊
    loro hanno citato
    🔊

    Tempo composto

    citare trapassato prossimo

    io avevo citato
    🔊
    tu avevi citato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva citato
    🔊
    noi avevamo citato
    🔊
    voi avevate citato
    🔊
    loro avevano citato
    🔊
    Tempo composto

    citare trapassato remoto

    io ebbi citato
    🔊
    tu avesti citato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe citato
    🔊
    noi avemmo citato
    🔊
    voi aveste citato
    🔊
    loro ebbero citato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo citare. Mode subjuntiu del verb citare


    Tempo semplice

    citare congiuntivo presente

    io citi
    🔊
    tu citi
    🔊
    lui/lei/Lei citi
    🔊
    noi citiamo
    🔊
    voi citiate
    🔊
    loro citino
    🔊
    Tempo semplice

    citare congiuntivo imperfetto

    io citassi
    🔊
    tu citassi
    🔊
    lui/lei/Lei citasse
    🔊
    noi citassimo
    🔊
    voi citaste
    🔊
    loro citassero
    🔊

    Tempo composto

    citare congiuntivo passato

    io abbia citato
    🔊
    tu abbia citato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia citato
    🔊
    noi abbiamo citato
    🔊
    voi abbiate citato
    🔊
    loro abbiano citato
    🔊
    Tempo composto

    citare congiuntivo trapassato

    io avessi citato
    🔊
    tu avessi citato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse citato
    🔊
    noi avessimo citato
    🔊
    voi aveste citato
    🔊
    loro avessero citato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale citare. Mode condicional del verb citare


    Tempo semplice

    citare condizionale presente

    io citerei
    🔊
    tu citeresti
    🔊
    lui/lei/Lei citerebbe
    🔊
    noi citeremmo
    🔊
    voi citereste
    🔊
    loro citerebbero
    🔊
    Tempo composto

    citare condizionale passato

    io avrei citato
    🔊
    tu avresti citato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe citato
    🔊
    noi avremmo citato
    🔊
    voi avreste citato
    🔊
    loro avrebbero citato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo citare. Mode imperatiu del verb citare


    citare imperativo

    tu cita
    🔊
    noi citiamo
    🔊
    voi citate
    🔊

    citare congiuntivo esortativo

    Lei citi
    🔊
    Che lui/lei citi
    🔊
    Che loro citino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!