🔍
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha chinato la testa in segno di rispetto. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
    chinare :
    chi||re : (accento grave)

    indicativo chinare. Mode indicatiu del verb chinare


    Tempo semplice

    Presente chinare

    io chino
    🔊
    tu chini
    🔊
    lui/lei/Lei china
    🔊
    noi chiniamo
    🔊
    voi chinate
    🔊
    loro chinano
    🔊
    Tempo semplice

    Imperfetto chinare

    io chinavo
    🔊
    tu chinavi
    🔊
    lui/lei/Lei chinava
    🔊
    noi chinavamo
    🔊
    voi chinavate
    🔊
    loro chinavano
    🔊

    Tempo semplice

    Futuro semplice chinare

    io chinerò
    🔊
    tu chinerai
    🔊
    lui/lei/Lei chinerà
    🔊
    noi chineremo
    🔊
    voi chinerete
    🔊
    loro chineranno
    🔊
    Tempo semplice

    Passato remoto chinare

    io chinai
    🔊
    tu chinasti
    🔊
    lui/lei/Lei chinò
    🔊
    noi chinammo
    🔊
    voi chinaste
    🔊
    loro chinarono
    🔊

    Tempo composto

    Futuro anteriore chinare

    io avrò chinato
    🔊
    tu avrai chinato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà chinato
    🔊
    noi avremo chinato
    🔊
    voi avrete chinato
    🔊
    loro avranno chinato
    🔊
    Tempo composto

    Passato prossimo chinare

    io ho chinato
    🔊
    tu hai chinato
    🔊
    lui/lei/Lei ha chinato
    🔊
    noi abbiamo chinato
    🔊
    voi avete chinato
    🔊
    loro hanno chinato
    🔊

    Tempo composto

    Trapassato prossimo chinare

    io avevo chinato
    🔊
    tu avevi chinato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva chinato
    🔊
    noi avevamo chinato
    🔊
    voi avevate chinato
    🔊
    loro avevano chinato
    🔊
    Tempo composto

    Trapassato remoto chinare

    io ebbi chinato
    🔊
    tu avesti chinato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe chinato
    🔊
    noi avemmo chinato
    🔊
    voi aveste chinato
    🔊
    loro ebbero chinato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo chinare. Mode subjuntiu del verb chinare


    Tempo semplice

    Congiuntivo presente chinare

    io chini
    🔊
    tu chini
    🔊
    lui/lei/Lei chini
    🔊
    noi chiniamo
    🔊
    voi chiniate
    🔊
    loro chinino
    🔊
    Tempo semplice

    Congiuntivo imperfetto chinare

    io chinassi
    🔊
    tu chinassi
    🔊
    lui/lei/Lei chinasse
    🔊
    noi chinassimo
    🔊
    voi chinaste
    🔊
    loro chinassero
    🔊

    Tempo composto

    Congiuntivo passato chinare

    io abbia chinato
    🔊
    tu abbia chinato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia chinato
    🔊
    noi abbiamo chinato
    🔊
    voi abbiate chinato
    🔊
    loro abbiano chinato
    🔊
    Tempo composto

    Congiuntivo trapassato chinare

    io avessi chinato
    🔊
    tu avessi chinato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse chinato
    🔊
    noi avessimo chinato
    🔊
    voi aveste chinato
    🔊
    loro avessero chinato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, como el present i el passat, i es essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale chinare. Mode condicional del verb chinare


    Tempo semplice

    Condizionale presente chinare

    io chinerei
    🔊
    tu chineresti
    🔊
    lui/lei/Lei chinerebbe
    🔊
    noi chineremmo
    🔊
    voi chinereste
    🔊
    loro chinerebbero
    🔊
    Tempo composto

    Condizionale passato chinare

    io avrei chinato
    🔊
    tu avresti chinato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe chinato
    🔊
    noi avremmo chinato
    🔊
    voi avreste chinato
    🔊
    loro avrebbero chinato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo chinare. Mode imperatiu del verb chinare


    Imperativo chinare

    tu china
    🔊
    noi chiniamo
    🔊
    voi chinate
    🔊

    Congiuntivo chinare

    Lei chini
    🔊
    Che lui/lei chini
    🔊
    Che loro chinino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera più suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilitzazione è fonamentale per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!