🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha cenato tardi la sera con la famiglia. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
    cenare :
    ce||re : (accento grave)

    indicativo cenare. Mode indicatiu del verb cenare


    Tempo semplice

    cenare presente

    io ceno
    🔊
    tu ceni
    🔊
    lui/lei/Lei cena
    🔊
    noi ceniamo
    🔊
    voi cenate
    🔊
    loro cenano
    🔊
    Tempo semplice

    cenare imperfetto

    io cenavo
    🔊
    tu cenavi
    🔊
    lui/lei/Lei cenava
    🔊
    noi cenavamo
    🔊
    voi cenavate
    🔊
    loro cenavano
    🔊

    Tempo semplice

    cenare futuro semplice

    io cenerò
    🔊
    tu cenerai
    🔊
    lui/lei/Lei cenerà
    🔊
    noi ceneremo
    🔊
    voi cenerete
    🔊
    loro ceneranno
    🔊
    Tempo semplice

    cenare passato remoto

    io cenai
    🔊
    tu cenasti
    🔊
    lui/lei/Lei cenò
    🔊
    noi cenammo
    🔊
    voi cenaste
    🔊
    loro cenarono
    🔊

    Tempo composto

    cenare futuro anteriore

    io avrò cenato
    🔊
    tu avrai cenato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà cenato
    🔊
    noi avremo cenato
    🔊
    voi avrete cenato
    🔊
    loro avranno cenato
    🔊
    Tempo composto

    cenare passato prossimo

    io ho cenato
    🔊
    tu hai cenato
    🔊
    lui/lei/Lei ha cenato
    🔊
    noi abbiamo cenato
    🔊
    voi avete cenato
    🔊
    loro hanno cenato
    🔊

    Tempo composto

    cenare trapassato prossimo

    io avevo cenato
    🔊
    tu avevi cenato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva cenato
    🔊
    noi avevamo cenato
    🔊
    voi avevate cenato
    🔊
    loro avevano cenato
    🔊
    Tempo composto

    cenare trapassato remoto

    io ebbi cenato
    🔊
    tu avesti cenato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe cenato
    🔊
    noi avemmo cenato
    🔊
    voi aveste cenato
    🔊
    loro ebbero cenato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo cenare. Mode subjuntiu del verb cenare


    Tempo semplice

    cenare congiuntivo presente

    io ceni
    🔊
    tu ceni
    🔊
    lui/lei/Lei ceni
    🔊
    noi ceniamo
    🔊
    voi ceniate
    🔊
    loro cenino
    🔊
    Tempo semplice

    cenare congiuntivo imperfetto

    io cenassi
    🔊
    tu cenassi
    🔊
    lui/lei/Lei cenasse
    🔊
    noi cenassimo
    🔊
    voi cenaste
    🔊
    loro cenassero
    🔊

    Tempo composto

    cenare congiuntivo passato

    io abbia cenato
    🔊
    tu abbia cenato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia cenato
    🔊
    noi abbiamo cenato
    🔊
    voi abbiate cenato
    🔊
    loro abbiano cenato
    🔊
    Tempo composto

    cenare congiuntivo trapassato

    io avessi cenato
    🔊
    tu avessi cenato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse cenato
    🔊
    noi avessimo cenato
    🔊
    voi aveste cenato
    🔊
    loro avessero cenato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale cenare. Mode condicional del verb cenare


    Tempo semplice

    cenare condizionale presente

    io cenerei
    🔊
    tu ceneresti
    🔊
    lui/lei/Lei cenerebbe
    🔊
    noi ceneremmo
    🔊
    voi cenereste
    🔊
    loro cenerebbero
    🔊
    Tempo composto

    cenare condizionale passato

    io avrei cenato
    🔊
    tu avresti cenato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe cenato
    🔊
    noi avremmo cenato
    🔊
    voi avreste cenato
    🔊
    loro avrebbero cenato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo cenare. Mode imperatiu del verb cenare


    cenare imperativo

    tu cena
    🔊
    noi ceniamo
    🔊
    voi cenate
    🔊

    cenare congiuntivo esortativo

    Lei ceni
    🔊
    Che lui/lei ceni
    🔊
    Che loro cenino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!