🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha celato la verità. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
    celare :
    ce||re : (accento grave)

    indicativo celare. Mode indicatiu del verb celare


    Tempo semplice

    celare presente

    io celo
    🔊
    tu celi
    🔊
    lui/lei/Lei cela
    🔊
    noi celiamo
    🔊
    voi celate
    🔊
    loro celano
    🔊
    Tempo semplice

    celare imperfetto

    io celavo
    🔊
    tu celavi
    🔊
    lui/lei/Lei celava
    🔊
    noi celavamo
    🔊
    voi celavate
    🔊
    loro celavano
    🔊

    Tempo semplice

    celare futuro semplice

    io celerò
    🔊
    tu celerai
    🔊
    lui/lei/Lei celerà
    🔊
    noi celeremo
    🔊
    voi celerete
    🔊
    loro celeranno
    🔊
    Tempo semplice

    celare passato remoto

    io celai
    🔊
    tu celasti
    🔊
    lui/lei/Lei celò
    🔊
    noi celammo
    🔊
    voi celaste
    🔊
    loro celarono
    🔊

    Tempo composto

    celare futuro anteriore

    io avrò celato
    🔊
    tu avrai celato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà celato
    🔊
    noi avremo celato
    🔊
    voi avrete celato
    🔊
    loro avranno celato
    🔊
    Tempo composto

    celare passato prossimo

    io ho celato
    🔊
    tu hai celato
    🔊
    lui/lei/Lei ha celato
    🔊
    noi abbiamo celato
    🔊
    voi avete celato
    🔊
    loro hanno celato
    🔊

    Tempo composto

    celare trapassato prossimo

    io avevo celato
    🔊
    tu avevi celato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva celato
    🔊
    noi avevamo celato
    🔊
    voi avevate celato
    🔊
    loro avevano celato
    🔊
    Tempo composto

    celare trapassato remoto

    io ebbi celato
    🔊
    tu avesti celato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe celato
    🔊
    noi avemmo celato
    🔊
    voi aveste celato
    🔊
    loro ebbero celato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo celare. Mode subjuntiu del verb celare


    Tempo semplice

    celare congiuntivo presente

    io celi
    🔊
    tu celi
    🔊
    lui/lei/Lei celi
    🔊
    noi celiamo
    🔊
    voi celiate
    🔊
    loro celino
    🔊
    Tempo semplice

    celare congiuntivo imperfetto

    io celassi
    🔊
    tu celassi
    🔊
    lui/lei/Lei celasse
    🔊
    noi celassimo
    🔊
    voi celaste
    🔊
    loro celassero
    🔊

    Tempo composto

    celare congiuntivo passato

    io abbia celato
    🔊
    tu abbia celato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia celato
    🔊
    noi abbiamo celato
    🔊
    voi abbiate celato
    🔊
    loro abbiano celato
    🔊
    Tempo composto

    celare congiuntivo trapassato

    io avessi celato
    🔊
    tu avessi celato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse celato
    🔊
    noi avessimo celato
    🔊
    voi aveste celato
    🔊
    loro avessero celato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale celare. Mode condicional del verb celare


    Tempo semplice

    celare condizionale presente

    io celerei
    🔊
    tu celeresti
    🔊
    lui/lei/Lei celerebbe
    🔊
    noi celeremmo
    🔊
    voi celereste
    🔊
    loro celerebbero
    🔊
    Tempo composto

    celare condizionale passato

    io avrei celato
    🔊
    tu avresti celato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe celato
    🔊
    noi avremmo celato
    🔊
    voi avreste celato
    🔊
    loro avrebbero celato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo celare. Mode imperatiu del verb celare


    celare imperativo

    tu cela
    🔊
    noi celiamo
    🔊
    voi celate
    🔊

    celare congiuntivo esortativo

    Lei celi
    🔊
    Che lui/lei celi
    🔊
    Che loro celino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!