En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha camuffato la verità. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
camuffare :
ca|muf|fà|re
: (accento grave)
indicativo camuffare. Mode indicatiu del verb camuffare
Tempo semplice
camuffare presente |
||
io | camuffo |
🔊
|
tu | camuffi |
🔊
|
lui/lei/Lei | camuffa |
🔊
|
noi | camuffiamo |
🔊
|
voi | camuffate |
🔊
|
loro | camuffano |
🔊
|
Tempo semplice
camuffare imperfetto |
||
io | camuffavo |
🔊
|
tu | camuffavi |
🔊
|
lui/lei/Lei | camuffava |
🔊
|
noi | camuffavamo |
🔊
|
voi | camuffavate |
🔊
|
loro | camuffavano |
🔊
|
Tempo semplice
camuffare futuro semplice |
||
io | camufferò |
🔊
|
tu | camufferai |
🔊
|
lui/lei/Lei | camufferà |
🔊
|
noi | camufferemo |
🔊
|
voi | camufferete |
🔊
|
loro | camufferanno |
🔊
|
Tempo semplice
camuffare passato remoto |
||
io | camuffai |
🔊
|
tu | camuffasti |
🔊
|
lui/lei/Lei | camuffò |
🔊
|
noi | camuffammo |
🔊
|
voi | camuffaste |
🔊
|
loro | camuffarono |
🔊
|
Tempo composto
camuffare futuro anteriore |
||
io | avrò camuffato |
🔊
|
tu | avrai camuffato |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrà camuffato |
🔊
|
noi | avremo camuffato |
🔊
|
voi | avrete camuffato |
🔊
|
loro | avranno camuffato |
🔊
|
Tempo composto
camuffare passato prossimo |
||
io | ho camuffato |
🔊
|
tu | hai camuffato |
🔊
|
lui/lei/Lei | ha camuffato |
🔊
|
noi | abbiamo camuffato |
🔊
|
voi | avete camuffato |
🔊
|
loro | hanno camuffato |
🔊
|
Tempo composto
camuffare trapassato prossimo |
||
io | avevo camuffato |
🔊
|
tu | avevi camuffato |
🔊
|
lui/lei/Lei | aveva camuffato |
🔊
|
noi | avevamo camuffato |
🔊
|
voi | avevate camuffato |
🔊
|
loro | avevano camuffato |
🔊
|
Tempo composto
camuffare trapassato remoto |
||
io | ebbi camuffato |
🔊
|
tu | avesti camuffato |
🔊
|
lui/lei/Lei | ebbe camuffato |
🔊
|
noi | avemmo camuffato |
🔊
|
voi | aveste camuffato |
🔊
|
loro | ebbero camuffato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo camuffare. Mode subjuntiu del verb camuffare
Tempo semplice
camuffare congiuntivo presente |
||
io | camuffi |
🔊
|
tu | camuffi |
🔊
|
lui/lei/Lei | camuffi |
🔊
|
noi | camuffiamo |
🔊
|
voi | camuffiate |
🔊
|
loro | camuffino |
🔊
|
Tempo semplice
camuffare congiuntivo imperfetto |
||
io | camuffassi |
🔊
|
tu | camuffassi |
🔊
|
lui/lei/Lei | camuffasse |
🔊
|
noi | camuffassimo |
🔊
|
voi | camuffaste |
🔊
|
loro | camuffassero |
🔊
|
Tempo composto
camuffare congiuntivo passato |
||
io | abbia camuffato |
🔊
|
tu | abbia camuffato |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbia camuffato |
🔊
|
noi | abbiamo camuffato |
🔊
|
voi | abbiate camuffato |
🔊
|
loro | abbiano camuffato |
🔊
|
Tempo composto
camuffare congiuntivo trapassato |
||
io | avessi camuffato |
🔊
|
tu | avessi camuffato |
🔊
|
lui/lei/Lei | avesse camuffato |
🔊
|
noi | avessimo camuffato |
🔊
|
voi | aveste camuffato |
🔊
|
loro | avessero camuffato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale camuffare. Mode condicional del verb camuffare
Tempo semplice
camuffare condizionale presente |
||
io | camufferei |
🔊
|
tu | camufferesti |
🔊
|
lui/lei/Lei | camufferebbe |
🔊
|
noi | camufferemmo |
🔊
|
voi | camuffereste |
🔊
|
loro | camufferebbero |
🔊
|
Tempo composto
camuffare condizionale passato |
||
io | avrei camuffato |
🔊
|
tu | avresti camuffato |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrebbe camuffato |
🔊
|
noi | avremmo camuffato |
🔊
|
voi | avreste camuffato |
🔊
|
loro | avrebbero camuffato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo camuffare. Mode imperatiu del verb camuffare
camuffare imperativo |
||
tu | camuffa |
🔊
|
noi | camuffiamo |
🔊
|
voi | camuffate |
🔊
|
camuffare congiuntivo esortativo |
||
Lei | camuffi |
🔊
|
Che lui/lei | camuffi |
🔊
|
Che loro | camuffino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!