🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha basato le sue idee su fatti concreti. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
    basare :
    ba||re : (accento grave)

    indicativo basare. Mode indicatiu del verb basare


    Tempo semplice

    basare presente

    io baso
    🔊
    tu basi
    🔊
    lui/lei/Lei basa
    🔊
    noi basiamo
    🔊
    voi basate
    🔊
    loro basano
    🔊
    Tempo semplice

    basare imperfetto

    io basavo
    🔊
    tu basavi
    🔊
    lui/lei/Lei basava
    🔊
    noi basavamo
    🔊
    voi basavate
    🔊
    loro basavano
    🔊

    Tempo semplice

    basare futuro semplice

    io baserò
    🔊
    tu baserai
    🔊
    lui/lei/Lei baserà
    🔊
    noi baseremo
    🔊
    voi baserete
    🔊
    loro baseranno
    🔊
    Tempo semplice

    basare passato remoto

    io basai
    🔊
    tu basasti
    🔊
    lui/lei/Lei basò
    🔊
    noi basammo
    🔊
    voi basaste
    🔊
    loro basarono
    🔊

    Tempo composto

    basare futuro anteriore

    io avrò basato
    🔊
    tu avrai basato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà basato
    🔊
    noi avremo basato
    🔊
    voi avrete basato
    🔊
    loro avranno basato
    🔊
    Tempo composto

    basare passato prossimo

    io ho basato
    🔊
    tu hai basato
    🔊
    lui/lei/Lei ha basato
    🔊
    noi abbiamo basato
    🔊
    voi avete basato
    🔊
    loro hanno basato
    🔊

    Tempo composto

    basare trapassato prossimo

    io avevo basato
    🔊
    tu avevi basato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva basato
    🔊
    noi avevamo basato
    🔊
    voi avevate basato
    🔊
    loro avevano basato
    🔊
    Tempo composto

    basare trapassato remoto

    io ebbi basato
    🔊
    tu avesti basato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe basato
    🔊
    noi avemmo basato
    🔊
    voi aveste basato
    🔊
    loro ebbero basato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo basare. Mode subjuntiu del verb basare


    Tempo semplice

    basare congiuntivo presente

    io basi
    🔊
    tu basi
    🔊
    lui/lei/Lei basi
    🔊
    noi basiamo
    🔊
    voi basiate
    🔊
    loro basino
    🔊
    Tempo semplice

    basare congiuntivo imperfetto

    io basassi
    🔊
    tu basassi
    🔊
    lui/lei/Lei basasse
    🔊
    noi basassimo
    🔊
    voi basaste
    🔊
    loro basassero
    🔊

    Tempo composto

    basare congiuntivo passato

    io abbia basato
    🔊
    tu abbia basato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia basato
    🔊
    noi abbiamo basato
    🔊
    voi abbiate basato
    🔊
    loro abbiano basato
    🔊
    Tempo composto

    basare congiuntivo trapassato

    io avessi basato
    🔊
    tu avessi basato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse basato
    🔊
    noi avessimo basato
    🔊
    voi aveste basato
    🔊
    loro avessero basato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale basare. Mode condicional del verb basare


    Tempo semplice

    basare condizionale presente

    io baserei
    🔊
    tu baseresti
    🔊
    lui/lei/Lei baserebbe
    🔊
    noi baseremmo
    🔊
    voi basereste
    🔊
    loro baserebbero
    🔊
    Tempo composto

    basare condizionale passato

    io avrei basato
    🔊
    tu avresti basato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe basato
    🔊
    noi avremmo basato
    🔊
    voi avreste basato
    🔊
    loro avrebbero basato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo basare. Mode imperatiu del verb basare


    basare imperativo

    tu basa
    🔊
    noi basiamo
    🔊
    voi basate
    🔊

    basare congiuntivo esortativo

    Lei basi
    🔊
    Che lui/lei basi
    🔊
    Che loro basino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!