En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
È stato bandito dalla comunità per i suoi crimini. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
bandire :
ban|dì|re
: (accento grave)
indicativo bandire. Mode indicatiu del verb bandire
|
Tempo semplice
bandire presente |
||
| io | bandisco |
🔊
|
| tu | bandisci |
🔊
|
| lui/lei/Lei | bandisce |
🔊
|
| noi | bandiamo |
🔊
|
| voi | bandite |
🔊
|
| loro | bandiscono |
🔊
|
|
Tempo semplice
bandire imperfetto |
||
| io | bandivo |
🔊
|
| tu | bandivi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | bandiva |
🔊
|
| noi | bandivamo |
🔊
|
| voi | bandivate |
🔊
|
| loro | bandivano |
🔊
|
|
Tempo semplice
bandire futuro semplice |
||
| io | bandirò |
🔊
|
| tu | bandirai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | bandirà |
🔊
|
| noi | bandiremo |
🔊
|
| voi | bandirete |
🔊
|
| loro | bandiranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
bandire passato remoto |
||
| io | bandii |
🔊
|
| tu | bandisti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | bandì |
🔊
|
| noi | bandimmo |
🔊
|
| voi | bandiste |
🔊
|
| loro | bandirono |
🔊
|
|
Tempo composto
bandire futuro anteriore |
||
| io | avrò bandito |
🔊
|
| tu | avrai bandito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà bandito |
🔊
|
| noi | avremo bandito |
🔊
|
| voi | avrete bandito |
🔊
|
| loro | avranno bandito |
🔊
|
|
Tempo composto
bandire passato prossimo |
||
| io | ho bandito |
🔊
|
| tu | hai bandito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha bandito |
🔊
|
| noi | abbiamo bandito |
🔊
|
| voi | avete bandito |
🔊
|
| loro | hanno bandito |
🔊
|
|
Tempo composto
bandire trapassato prossimo |
||
| io | avevo bandito |
🔊
|
| tu | avevi bandito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva bandito |
🔊
|
| noi | avevamo bandito |
🔊
|
| voi | avevate bandito |
🔊
|
| loro | avevano bandito |
🔊
|
|
Tempo composto
bandire trapassato remoto |
||
| io | ebbi bandito |
🔊
|
| tu | avesti bandito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe bandito |
🔊
|
| noi | avemmo bandito |
🔊
|
| voi | aveste bandito |
🔊
|
| loro | ebbero bandito |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo bandire. Mode subjuntiu del verb bandire
|
Tempo semplice
bandire congiuntivo presente |
||
| io | bandisca |
🔊
|
| tu | bandisca |
🔊
|
| lui/lei/Lei | bandisca |
🔊
|
| noi | bandiamo |
🔊
|
| voi | bandiate |
🔊
|
| loro | bandiscano |
🔊
|
|
Tempo semplice
bandire congiuntivo imperfetto |
||
| io | bandissi |
🔊
|
| tu | bandissi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | bandisse |
🔊
|
| noi | bandissimo |
🔊
|
| voi | bandiste |
🔊
|
| loro | bandissero |
🔊
|
|
Tempo composto
bandire congiuntivo passato |
||
| io | abbia bandito |
🔊
|
| tu | abbia bandito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia bandito |
🔊
|
| noi | abbiamo bandito |
🔊
|
| voi | abbiate bandito |
🔊
|
| loro | abbiano bandito |
🔊
|
|
Tempo composto
bandire congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi bandito |
🔊
|
| tu | avessi bandito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse bandito |
🔊
|
| noi | avessimo bandito |
🔊
|
| voi | aveste bandito |
🔊
|
| loro | avessero bandito |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale bandire. Mode condicional del verb bandire
|
Tempo semplice
bandire condizionale presente |
||
| io | bandirei |
🔊
|
| tu | bandiresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | bandirebbe |
🔊
|
| noi | bandiremmo |
🔊
|
| voi | bandireste |
🔊
|
| loro | banderebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
bandire condizionale passato |
||
| io | avrei bandito |
🔊
|
| tu | avresti bandito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe bandito |
🔊
|
| noi | avremmo bandito |
🔊
|
| voi | avreste bandito |
🔊
|
| loro | avrebbero bandito |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo bandire. Mode imperatiu del verb bandire
bandire imperativo |
||
| tu | bandi |
🔊
|
| noi | bandiamo |
🔊
|
| voi | bandite |
🔊
|
bandire congiuntivo esortativo |
||
| Lei | bandisca |
🔊
|
| Che lui/lei | bandisca |
🔊
|
| Che loro | bandiscano |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!