🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha badato ai bambini con amore. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
    badare :
    ba||re : (accento grave)

    indicativo badare. Mode indicatiu del verb badare


    Tempo semplice

    badare presente

    io bado
    🔊
    tu badi
    🔊
    lui/lei/Lei bada
    🔊
    noi badiamo
    🔊
    voi badate
    🔊
    loro badano
    🔊
    Tempo semplice

    badare imperfetto

    io badavo
    🔊
    tu badavi
    🔊
    lui/lei/Lei badava
    🔊
    noi badavamo
    🔊
    voi badavate
    🔊
    loro badavano
    🔊

    Tempo semplice

    badare futuro semplice

    io baderò
    🔊
    tu baderai
    🔊
    lui/lei/Lei baderà
    🔊
    noi baderemo
    🔊
    voi baderete
    🔊
    loro baderanno
    🔊
    Tempo semplice

    badare passato remoto

    io badai
    🔊
    tu badasti
    🔊
    lui/lei/Lei badò
    🔊
    noi badammo
    🔊
    voi badaste
    🔊
    loro badarono
    🔊

    Tempo composto

    badare futuro anteriore

    io avrò badato
    🔊
    tu avrai badato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà badato
    🔊
    noi avremo badato
    🔊
    voi avrete badato
    🔊
    loro avranno badato
    🔊
    Tempo composto

    badare passato prossimo

    io ho badato
    🔊
    tu hai badato
    🔊
    lui/lei/Lei ha badato
    🔊
    noi abbiamo badato
    🔊
    voi avete badato
    🔊
    loro hanno badato
    🔊

    Tempo composto

    badare trapassato prossimo

    io avevo badato
    🔊
    tu avevi badato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva badato
    🔊
    noi avevamo badato
    🔊
    voi avevate badato
    🔊
    loro avevano badato
    🔊
    Tempo composto

    badare trapassato remoto

    io ebbi badato
    🔊
    tu avesti badato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe badato
    🔊
    noi avemmo badato
    🔊
    voi aveste badato
    🔊
    loro ebbero badato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo badare. Mode subjuntiu del verb badare


    Tempo semplice

    badare congiuntivo presente

    io badi
    🔊
    tu badi
    🔊
    lui/lei/Lei badi
    🔊
    noi badiamo
    🔊
    voi badiate
    🔊
    loro badino
    🔊
    Tempo semplice

    badare congiuntivo imperfetto

    io badassi
    🔊
    tu badassi
    🔊
    lui/lei/Lei badasse
    🔊
    noi badassimo
    🔊
    voi badaste
    🔊
    loro badassero
    🔊

    Tempo composto

    badare congiuntivo passato

    io abbia badato
    🔊
    tu abbia badato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia badato
    🔊
    noi abbiamo badato
    🔊
    voi abbiate badato
    🔊
    loro abbiano badato
    🔊
    Tempo composto

    badare congiuntivo trapassato

    io avessi badato
    🔊
    tu avessi badato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse badato
    🔊
    noi avessimo badato
    🔊
    voi aveste badato
    🔊
    loro avessero badato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale badare. Mode condicional del verb badare


    Tempo semplice

    badare condizionale presente

    io baderei
    🔊
    tu baderesti
    🔊
    lui/lei/Lei baderebbe
    🔊
    noi baderemmo
    🔊
    voi badereste
    🔊
    loro baderebbero
    🔊
    Tempo composto

    badare condizionale passato

    io avrei badato
    🔊
    tu avresti badato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe badato
    🔊
    noi avremmo badato
    🔊
    voi avreste badato
    🔊
    loro avrebbero badato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo badare. Mode imperatiu del verb badare


    badare imperativo

    tu bada
    🔊
    noi badiamo
    🔊
    voi badate
    🔊

    badare congiuntivo esortativo

    Lei badi
    🔊
    Che lui/lei badi
    🔊
    Che loro badino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!