🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Si è arrischiato in un’avventura. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    arrischiarsi :
    ar|ri|schiàr|si : (accento grave)

    indicativo arrischiarsi. Mode indicatiu del verb arrischiarsi


    Tempo semplice

    arrischiarsi presente

    io mi arrischio
    🔊
    tu ti arrischi
    🔊
    lui/lei/Lei si arrischia
    🔊
    noi ci arrischiamo
    🔊
    voi vi arrischiate
    🔊
    loro si arrischiano
    🔊
    Tempo semplice

    arrischiarsi imperfetto

    io mi arrischiavo
    🔊
    tu ti arrischiavi
    🔊
    lui/lei/Lei si arrischiava
    🔊
    noi ci arrischiavamo
    🔊
    voi vi arrischiavate
    🔊
    loro si arrischiavano
    🔊

    Tempo semplice

    arrischiarsi futuro semplice

    io mi arrischierò
    🔊
    tu ti arrischierai
    🔊
    lui/lei/Lei si arrischierà
    🔊
    noi ci arrischieremo
    🔊
    voi vi arrischierete
    🔊
    loro si arrischieranno
    🔊
    Tempo semplice

    arrischiarsi passato remoto

    io mi arrischiai
    🔊
    tu ti arrischiasti
    🔊
    lui/lei/Lei si arrischiò
    🔊
    noi ci arrischiammo
    🔊
    voi vi arrischiaste
    🔊
    loro si arrischiarono
    🔊

    Tempo composto

    arrischiarsi futuro anteriore

    io mi sarò arrischiato(a)
    🔊
    tu ti sarai arrischiato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarà arrischiato(a)
    🔊
    noi ci saremo arrischiati(e)
    🔊
    voi vi sarete arrischiati(e)
    🔊
    loro si saranno arrischiati(e)
    🔊
    Tempo composto

    arrischiarsi passato prossimo

    io mi sono arrischiato(a)
    🔊
    tu ti sei arrischiato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si è arrischiato(a)
    🔊
    noi ci siamo arrischiati(e)
    🔊
    voi vi siete arrischiati(e)
    🔊
    loro si sono arrischiati(e)
    🔊

    Tempo composto

    arrischiarsi trapassato prossimo

    io mi ero arrischiato(a)
    🔊
    tu ti eri arrischiato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si era arrischiato(a)
    🔊
    noi ci eravamo arrischiati(e)
    🔊
    voi vi eravate arrischiati(e)
    🔊
    loro si erano arrischiati(e)
    🔊
    Tempo composto

    arrischiarsi trapassato remoto

    io mi fui arrischiato(a)
    🔊
    tu ti fosti arrischiato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fu arrischiato(a)
    🔊
    noi ci fummo arrischiati(e)
    🔊
    voi vi foste arrischiati(e)
    🔊
    loro si furono arrischiati(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo arrischiarsi. Mode subjuntiu del verb arrischiarsi


    Tempo semplice

    arrischiarsi congiuntivo presente

    io ci arrischi
    🔊
    tu ci arrischi
    🔊
    lui/lei/Lei si arrischi
    🔊
    noi ci arrischiamo
    🔊
    voi ci arrischiate
    🔊
    loro si arrischino
    🔊
    Tempo semplice

    arrischiarsi congiuntivo imperfetto

    io mi arrischiassi
    🔊
    tu ti arrischiassi
    🔊
    lui/lei/Lei si arrischiasse
    🔊
    noi ci arrischiassimo
    🔊
    voi vi arrischiaste
    🔊
    loro si arrischiassero
    🔊

    Tempo composto

    arrischiarsi congiuntivo passato

    io mi sia arrischiato(a)
    🔊
    tu ti sia arrischiato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sia arrischiato(a)
    🔊
    noi ci siamo arrischiati(e)
    🔊
    voi vi siate arrischiati(e)
    🔊
    loro si siano arrischiati(e)
    🔊
    Tempo composto

    arrischiarsi congiuntivo trapassato

    io mi fossi arrischiato(a)
    🔊
    tu ti fossi arrischiato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fosse arrischiato(a)
    🔊
    noi ci fossimo arrischiati(e)
    🔊
    voi vi foste arrischiati(e)
    🔊
    loro si fossero arrischiati(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale arrischiarsi. Mode condicional del verb arrischiarsi


    Tempo semplice

    arrischiarsi condizionale presente

    io mi arrischierei
    🔊
    tu ti arrischieresti
    🔊
    lui/lei/Lei si arrischierebbe
    🔊
    noi ci arrischieremmo
    🔊
    voi vi arrischiereste
    🔊
    loro si arrischierebbero
    🔊
    Tempo composto

    arrischiarsi condizionale passato

    io mi sarei arrischiato(a)
    🔊
    tu ti saresti arrischiato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarebbe arrischiato(a)
    🔊
    noi ci saremmo arrischiati(e)
    🔊
    voi vi sareste arrischiati(e)
    🔊
    loro si sarebbero arrischiati(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo arrischiarsi. Mode imperatiu del verb arrischiarsi


    arrischiarsi imperativo

    tu arrischiati
    🔊
    noi arrischiamoci
    🔊
    voi arrischiatevi
    🔊

    arrischiarsi congiuntivo esortativo

    Lei si arrischi
    🔊
    Che lui/lei si arrischi
    🔊
    Che loro si arrischino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!