Seleccioni el seu idioma

🔍
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Il fuoco ha arso tutto. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
    verbo irregolare
    ardere :
    àr|de|re : (accento grave)

    indicativo ardere. Mode indicatiu del verb ardere


    Tempo semplice

    Presente ardere

    io ardo
    🔊
    tu ardi
    🔊
    lui/lei/Lei arde
    🔊
    noi ardiamo
    🔊
    voi ardete
    🔊
    loro ardono
    🔊
    Tempo semplice

    Imperfetto ardere

    io ardevo
    🔊
    tu ardevi
    🔊
    lui/lei/Lei ardeva
    🔊
    noi ardevamo
    🔊
    voi ardevate
    🔊
    loro ardevano
    🔊

    Tempo semplice

    Futuro semplice ardere

    io arderò
    🔊
    tu arderai
    🔊
    lui/lei/Lei arderà
    🔊
    noi arderemo
    🔊
    voi arderete
    🔊
    loro arderanno
    🔊
    Tempo semplice

    Passato remoto ardere

    io arsi
    🔊
    tu ardesti
    🔊
    lui/lei/Lei arse
    🔊
    noi ardemmo
    🔊
    voi ardeste
    🔊
    loro arsero
    🔊

    Tempo composto

    Futuro anteriore ardere

    io avrò arso
    🔊
    tu avrai arso
    🔊
    lui/lei/Lei avrà arso
    🔊
    noi avremo arso
    🔊
    voi avrete arso
    🔊
    loro avranno arso
    🔊
    Tempo composto

    Passato prossimo ardere

    io ho arso
    🔊
    tu hai arso
    🔊
    lui/lei/Lei ha arso
    🔊
    noi abbiamo arso
    🔊
    voi avete arso
    🔊
    loro hanno arso
    🔊

    Tempo composto

    Trapassato prossimo ardere

    io avevo arso
    🔊
    tu avevi arso
    🔊
    lui/lei/Lei aveva arso
    🔊
    noi avevamo arso
    🔊
    voi avevate arso
    🔊
    loro avevano arso
    🔊
    Tempo composto

    Trapassato remoto ardere

    io ebbi arso
    🔊
    tu avesti arso
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe arso
    🔊
    noi avemmo arso
    🔊
    voi aveste arso
    🔊
    loro ebbero arso
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo ardere. Mode subjuntiu del verb ardere


    Tempo semplice

    Congiuntivo presente ardere

    io arda
    🔊
    tu arda
    🔊
    lui/lei/Lei arda
    🔊
    noi ardiamo
    🔊
    voi ardiate
    🔊
    loro ardano
    🔊
    Tempo semplice

    Congiuntivo imperfetto ardere

    io ardessi
    🔊
    tu ardessi
    🔊
    lui/lei/Lei ardesse
    🔊
    noi ardessimo
    🔊
    voi ardeste
    🔊
    loro ardessero
    🔊

    Tempo composto

    Congiuntivo passato ardere

    io abbia arso
    🔊
    tu abbia arso
    🔊
    lui/lei/Lei abbia arso
    🔊
    noi abbiamo arso
    🔊
    voi abbiate arso
    🔊
    loro abbiano arso
    🔊
    Tempo composto

    Congiuntivo trapassato ardere

    io avessi arso
    🔊
    tu avessi arso
    🔊
    lui/lei/Lei avesse arso
    🔊
    noi avessimo arso
    🔊
    voi aveste arso
    🔊
    loro avessero arso
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, como el present i el passat, i es essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale ardere. Mode condicional del verb ardere


    Tempo semplice

    Condizionale presente ardere

    io arderei
    🔊
    tu arderesti
    🔊
    lui/lei/Lei arderebbe
    🔊
    noi arderemmo
    🔊
    voi ardereste
    🔊
    loro arderebbero
    🔊
    Tempo composto

    Condizionale passato ardere

    io avrei arso
    🔊
    tu avresti arso
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe arso
    🔊
    noi avremmo arso
    🔊
    voi avreste arso
    🔊
    loro avrebbero arso
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo ardere. Mode imperatiu del verb ardere


    Imperativo ardere

    tu ardi
    🔊
    noi ardiamo
    🔊
    voi ardete
    🔊

    Congiuntivo ardere

    Lei arda
    🔊
    Che lui/lei arda
    🔊
    Che loro ardano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera più suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilitzazione è fonamentale per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!