En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ho anteposto il lavoro ai divertimenti. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
verbo irregolare
anteporre :
an|te|pór|re
: (accento acuto)
indicativo anteporre. Mode indicatiu del verb anteporre
Tempo semplice
anteporre presente |
||
io | antepongo |
🔊
|
tu | anteponi |
🔊
|
lui/lei/Lei | antepone |
🔊
|
noi | anteponiamo |
🔊
|
voi | anteponete |
🔊
|
loro | antepongono |
🔊
|
Tempo semplice
anteporre imperfetto |
||
io | anteponevo |
🔊
|
tu | anteponevi |
🔊
|
lui/lei/Lei | anteponeva |
🔊
|
noi | anteponevamo |
🔊
|
voi | anteponevate |
🔊
|
loro | anteponevano |
🔊
|
Tempo semplice
anteporre futuro semplice |
||
io | anteporrò |
🔊
|
tu | anteporrai |
🔊
|
lui/lei/Lei | anteporrà |
🔊
|
noi | anteporremo |
🔊
|
voi | anteporrete |
🔊
|
loro | anteporranno |
🔊
|
Tempo semplice
anteporre passato remoto |
||
io | anteposi |
🔊
|
tu | anteponesti |
🔊
|
lui/lei/Lei | antepose |
🔊
|
noi | anteponemmo |
🔊
|
voi | anteponeste |
🔊
|
loro | anteposero |
🔊
|
Tempo composto
anteporre futuro anteriore |
||
io | avrò anteposto |
🔊
|
tu | avrai anteposto |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrà anteposto |
🔊
|
noi | avremo anteposto |
🔊
|
voi | avrete anteposto |
🔊
|
loro | avranno anteposto |
🔊
|
Tempo composto
anteporre passato prossimo |
||
io | ho anteposto |
🔊
|
tu | hai anteposto |
🔊
|
lui/lei/Lei | ha anteposto |
🔊
|
noi | abbiamo anteposto |
🔊
|
voi | avete anteposto |
🔊
|
loro | hanno anteposto |
🔊
|
Tempo composto
anteporre trapassato prossimo |
||
io | avevo anteposto |
🔊
|
tu | avevi anteposto |
🔊
|
lui/lei/Lei | aveva anteposto |
🔊
|
noi | avevamo anteposto |
🔊
|
voi | avevate anteposto |
🔊
|
loro | avevano anteposto |
🔊
|
Tempo composto
anteporre trapassato remoto |
||
io | ebbi anteposto |
🔊
|
tu | avesti anteposto |
🔊
|
lui/lei/Lei | ebbe anteposto |
🔊
|
noi | avemmo anteposto |
🔊
|
voi | aveste anteposto |
🔊
|
loro | ebbero anteposto |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo anteporre. Mode subjuntiu del verb anteporre
Tempo semplice
anteporre congiuntivo presente |
||
io | anteponga |
🔊
|
tu | anteponga |
🔊
|
lui/lei/Lei | anteponga |
🔊
|
noi | anteponiamo |
🔊
|
voi | anteponiate |
🔊
|
loro | antepongano |
🔊
|
Tempo semplice
anteporre congiuntivo imperfetto |
||
io | anteponessi |
🔊
|
tu | anteponessi |
🔊
|
lui/lei/Lei | anteponesse |
🔊
|
noi | anteponessimo |
🔊
|
voi | anteponeste |
🔊
|
loro | anteponessero |
🔊
|
Tempo composto
anteporre congiuntivo passato |
||
io | abbia anteposto |
🔊
|
tu | abbia anteposto |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbia anteposto |
🔊
|
noi | abbiamo anteposto |
🔊
|
voi | abbiate anteposto |
🔊
|
loro | abbiano anteposto |
🔊
|
Tempo composto
anteporre congiuntivo trapassato |
||
io | avessi anteposto |
🔊
|
tu | avessi anteposto |
🔊
|
lui/lei/Lei | avesse anteposto |
🔊
|
noi | avessimo anteposto |
🔊
|
voi | aveste anteposto |
🔊
|
loro | avessero anteposto |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale anteporre. Mode condicional del verb anteporre
Tempo semplice
anteporre condizionale presente |
||
io | anteporrei |
🔊
|
tu | anteporresti |
🔊
|
lui/lei/Lei | anteporrebbe |
🔊
|
noi | anteporremmo |
🔊
|
voi | anteporreste |
🔊
|
loro | anteporrebbero |
🔊
|
Tempo composto
anteporre condizionale passato |
||
io | avrei anteposto |
🔊
|
tu | avresti anteposto |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrebbe anteposto |
🔊
|
noi | avremmo anteposto |
🔊
|
voi | avreste anteposto |
🔊
|
loro | avrebbero anteposto |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo anteporre. Mode imperatiu del verb anteporre
anteporre imperativo |
||
tu | anteponi |
🔊
|
noi | anteponiamo |
🔊
|
voi | anteponete |
🔊
|
anteporre congiuntivo esortativo |
||
Lei | anteponga |
🔊
|
Che lui/lei | anteponga |
🔊
|
Che loro | antepongano |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!