🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    La fatica mi ha fatto ansare. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
    ansare :
    an||re : (accento grave)

    indicativo ansare. Mode indicatiu del verb ansare


    Tempo semplice

    ansare presente

    io anso
    🔊
    tu ansi
    🔊
    lui/lei/Lei ansa
    🔊
    noi ansiamo
    🔊
    voi ansate
    🔊
    loro ansano
    🔊
    Tempo semplice

    ansare imperfetto

    io ansavo
    🔊
    tu ansavi
    🔊
    lui/lei/Lei ansava
    🔊
    noi ansavamo
    🔊
    voi ansavate
    🔊
    loro ansavano
    🔊

    Tempo semplice

    ansare futuro semplice

    io anserò
    🔊
    tu anserai
    🔊
    lui/lei/Lei anserà
    🔊
    noi anseremo
    🔊
    voi anserete
    🔊
    loro anseranno
    🔊
    Tempo semplice

    ansare passato remoto

    io ansai
    🔊
    tu ansasti
    🔊
    lui/lei/Lei ansò
    🔊
    noi ansammo
    🔊
    voi ansaste
    🔊
    loro ansarono
    🔊

    Tempo composto

    ansare futuro anteriore

    io avrò ansato
    🔊
    tu avrai ansato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà ansato
    🔊
    noi avremo ansato
    🔊
    voi avrete ansato
    🔊
    loro avranno ansato
    🔊
    Tempo composto

    ansare passato prossimo

    io ho ansato
    🔊
    tu hai ansato
    🔊
    lui/lei/Lei ha ansato
    🔊
    noi abbiamo ansato
    🔊
    voi avete ansato
    🔊
    loro hanno ansato
    🔊

    Tempo composto

    ansare trapassato prossimo

    io avevo ansato
    🔊
    tu avevi ansato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva ansato
    🔊
    noi avevamo ansato
    🔊
    voi avevate ansato
    🔊
    loro avevano ansato
    🔊
    Tempo composto

    ansare trapassato remoto

    io ebbi ansato
    🔊
    tu avesti ansato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe ansato
    🔊
    noi avemmo ansato
    🔊
    voi aveste ansato
    🔊
    loro ebbero ansato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo ansare. Mode subjuntiu del verb ansare


    Tempo semplice

    ansare congiuntivo presente

    io ansi
    🔊
    tu ansi
    🔊
    lui/lei/Lei ansi
    🔊
    noi ansiamo
    🔊
    voi ansiate
    🔊
    loro ansino
    🔊
    Tempo semplice

    ansare congiuntivo imperfetto

    io ansassi
    🔊
    tu ansassi
    🔊
    lui/lei/Lei ansasse
    🔊
    noi ansassimo
    🔊
    voi ansaste
    🔊
    loro ansassero
    🔊

    Tempo composto

    ansare congiuntivo passato

    io abbia ansato
    🔊
    tu abbia ansato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia ansato
    🔊
    noi abbiamo ansato
    🔊
    voi abbiate ansato
    🔊
    loro abbiano ansato
    🔊
    Tempo composto

    ansare congiuntivo trapassato

    io avessi ansato
    🔊
    tu avessi ansato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse ansato
    🔊
    noi avessimo ansato
    🔊
    voi aveste ansato
    🔊
    loro avessero ansato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale ansare. Mode condicional del verb ansare


    Tempo semplice

    ansare condizionale presente

    io anserei
    🔊
    tu anseresti
    🔊
    lui/lei/Lei anserebbe
    🔊
    noi anseremmo
    🔊
    voi ansereste
    🔊
    loro anserebbero
    🔊
    Tempo composto

    ansare condizionale passato

    io avrei ansato
    🔊
    tu avresti ansato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe ansato
    🔊
    noi avremmo ansato
    🔊
    voi avreste ansato
    🔊
    loro avrebbero ansato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo ansare. Mode imperatiu del verb ansare


    ansare imperativo

    tu ansa
    🔊
    noi ansiamo
    🔊
    voi ansate
    🔊

    ansare congiuntivo esortativo

    Lei ansi
    🔊
    Che lui/lei ansi
    🔊
    Che loro ansino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!