🔍
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha anelato la libertà. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
    anelare :
    a|ne||re : (accento grave)

    indicativo anelare. Mode indicatiu del verb anelare


    Tempo semplice

    Presente anelare

    io anelo
    🔊
    tu aneli
    🔊
    lui/lei/Lei anela
    🔊
    noi aneliamo
    🔊
    voi anelate
    🔊
    loro anelano
    🔊
    Tempo semplice

    Imperfetto anelare

    io anelavo
    🔊
    tu anelavi
    🔊
    lui/lei/Lei anelava
    🔊
    noi anelavamo
    🔊
    voi anelavate
    🔊
    loro anelavano
    🔊

    Tempo semplice

    Futuro semplice anelare

    io anelerò
    🔊
    tu anelerai
    🔊
    lui/lei/Lei anelerà
    🔊
    noi aneleremo
    🔊
    voi anelerete
    🔊
    loro aneleranno
    🔊
    Tempo semplice

    Passato remoto anelare

    io anelai
    🔊
    tu anelasti
    🔊
    lui/lei/Lei anelò
    🔊
    noi anelammo
    🔊
    voi anelaste
    🔊
    loro anelarono
    🔊

    Tempo composto

    Futuro anteriore anelare

    io avrò anelato
    🔊
    tu avrai anelato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà anelato
    🔊
    noi avremo anelato
    🔊
    voi avrete anelato
    🔊
    loro avranno anelato
    🔊
    Tempo composto

    Passato prossimo anelare

    io ho anelato
    🔊
    tu hai anelato
    🔊
    lui/lei/Lei ha anelato
    🔊
    noi abbiamo anelato
    🔊
    voi avete anelato
    🔊
    loro hanno anelato
    🔊

    Tempo composto

    Trapassato prossimo anelare

    io avevo anelato
    🔊
    tu avevi anelato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva anelato
    🔊
    noi avevamo anelato
    🔊
    voi avevate anelato
    🔊
    loro avevano anelato
    🔊
    Tempo composto

    Trapassato remoto anelare

    io ebbi anelato
    🔊
    tu avesti anelato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe anelato
    🔊
    noi avemmo anelato
    🔊
    voi aveste anelato
    🔊
    loro ebbero anelato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo anelare. Mode subjuntiu del verb anelare


    Tempo semplice

    Congiuntivo presente anelare

    io aneli
    🔊
    tu aneli
    🔊
    lui/lei/Lei aneli
    🔊
    noi aneliamo
    🔊
    voi aneliate
    🔊
    loro anelino
    🔊
    Tempo semplice

    Congiuntivo imperfetto anelare

    io anelassi
    🔊
    tu anelassi
    🔊
    lui/lei/Lei anelasse
    🔊
    noi anelassimo
    🔊
    voi anelaste
    🔊
    loro anelassero
    🔊

    Tempo composto

    Congiuntivo passato anelare

    io abbia anelato
    🔊
    tu abbia anelato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia anelato
    🔊
    noi abbiamo anelato
    🔊
    voi abbiate anelato
    🔊
    loro abbiano anelato
    🔊
    Tempo composto

    Congiuntivo trapassato anelare

    io avessi anelato
    🔊
    tu avessi anelato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse anelato
    🔊
    noi avessimo anelato
    🔊
    voi aveste anelato
    🔊
    loro avessero anelato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, como el present i el passat, i es essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale anelare. Mode condicional del verb anelare


    Tempo semplice

    Condizionale presente anelare

    io anelerei
    🔊
    tu aneleresti
    🔊
    lui/lei/Lei anelerebbe
    🔊
    noi aneleremmo
    🔊
    voi anelereste
    🔊
    loro anelerebbero
    🔊
    Tempo composto

    Condizionale passato anelare

    io avrei anelato
    🔊
    tu avresti anelato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe anelato
    🔊
    noi avremmo anelato
    🔊
    voi avreste anelato
    🔊
    loro avrebbero anelato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo anelare. Mode imperatiu del verb anelare


    Imperativo anelare

    tu anela
    🔊
    noi aneliamo
    🔊
    voi anelate
    🔊

    Congiuntivo anelare

    Lei aneli
    🔊
    Che lui/lei aneli
    🔊
    Che loro anelino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera più suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilitzazione è fonamentale per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!