🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha amato profondamente la sua famiglia. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
    amare :
    a||re : (accento grave)

    indicativo amare. Mode indicatiu del verb amare


    Tempo semplice

    amare presente

    io amo
    🔊
    tu ami
    🔊
    lui/lei/Lei ama
    🔊
    noi amiamo
    🔊
    voi amate
    🔊
    loro amano
    🔊
    Tempo semplice

    amare imperfetto

    io amavo
    🔊
    tu amavi
    🔊
    lui/lei/Lei amava
    🔊
    noi amavamo
    🔊
    voi amavate
    🔊
    loro amavano
    🔊

    Tempo semplice

    amare futuro semplice

    io amerò
    🔊
    tu amerai
    🔊
    lui/lei/Lei amerà
    🔊
    noi ameremo
    🔊
    voi amerete
    🔊
    loro ameranno
    🔊
    Tempo semplice

    amare passato remoto

    io amai
    🔊
    tu amasti
    🔊
    lui/lei/Lei amò
    🔊
    noi amammo
    🔊
    voi amaste
    🔊
    loro amarono
    🔊

    Tempo composto

    amare futuro anteriore

    io avrò amato
    🔊
    tu avrai amato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà amato
    🔊
    noi avremo amato
    🔊
    voi avrete amato
    🔊
    loro avranno amato
    🔊
    Tempo composto

    amare passato prossimo

    io ho amato
    🔊
    tu hai amato
    🔊
    lui/lei/Lei ha amato
    🔊
    noi abbiamo amato
    🔊
    voi avete amato
    🔊
    loro hanno amato
    🔊

    Tempo composto

    amare trapassato prossimo

    io avevo amato
    🔊
    tu avevi amato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva amato
    🔊
    noi avevamo amato
    🔊
    voi avevate amato
    🔊
    loro avevano amato
    🔊
    Tempo composto

    amare trapassato remoto

    io ebbi amato
    🔊
    tu avesti amato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe amato
    🔊
    noi avemmo amato
    🔊
    voi aveste amato
    🔊
    loro ebbero amato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo amare. Mode subjuntiu del verb amare


    Tempo semplice

    amare congiuntivo presente

    io ami
    🔊
    tu ami
    🔊
    lui/lei/Lei ami
    🔊
    noi amiamo
    🔊
    voi amiate
    🔊
    loro amino
    🔊
    Tempo semplice

    amare congiuntivo imperfetto

    io amassi
    🔊
    tu amassi
    🔊
    lui/lei/Lei amasse
    🔊
    noi amassimo
    🔊
    voi amaste
    🔊
    loro amassero
    🔊

    Tempo composto

    amare congiuntivo passato

    io abbia amato
    🔊
    tu abbia amato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia amato
    🔊
    noi abbiamo amato
    🔊
    voi abbiate amato
    🔊
    loro abbiano amato
    🔊
    Tempo composto

    amare congiuntivo trapassato

    io avessi amato
    🔊
    tu avessi amato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse amato
    🔊
    noi avessimo amato
    🔊
    voi aveste amato
    🔊
    loro avessero amato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale amare. Mode condicional del verb amare


    Tempo semplice

    amare condizionale presente

    io amerei
    🔊
    tu ameresti
    🔊
    lui/lei/Lei amerebbe
    🔊
    noi ameremmo
    🔊
    voi amereste
    🔊
    loro amerebbero
    🔊
    Tempo composto

    amare condizionale passato

    io avrei amato
    🔊
    tu avresti amato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe amato
    🔊
    noi avremmo amato
    🔊
    voi avreste amato
    🔊
    loro avrebbero amato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo amare. Mode imperatiu del verb amare


    amare imperativo

    tu ama
    🔊
    noi amiamo
    🔊
    voi amate
    🔊

    amare congiuntivo esortativo

    Lei ami
    🔊
    Che lui/lei ami
    🔊
    Che loro amino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!