🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Hanno agito in modo tempestivo. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
    agire :
    a||re : (accento grave)

    indicativo agire. Mode indicatiu del verb agire


    Tempo semplice

    agire presente

    io agisco
    🔊
    tu agisci
    🔊
    lui/lei/Lei agisce
    🔊
    noi agiamo
    🔊
    voi agite
    🔊
    loro agiscono
    🔊
    Tempo semplice

    agire imperfetto

    io agivo
    🔊
    tu agivi
    🔊
    lui/lei/Lei agiva
    🔊
    noi agivamo
    🔊
    voi agivate
    🔊
    loro agivano
    🔊

    Tempo semplice

    agire futuro semplice

    io agirò
    🔊
    tu agirai
    🔊
    lui/lei/Lei agirà
    🔊
    noi agiremo
    🔊
    voi agirete
    🔊
    loro agiranno
    🔊
    Tempo semplice

    agire passato remoto

    io agii
    🔊
    tu agisti
    🔊
    lui/lei/Lei agì
    🔊
    noi agimmo
    🔊
    voi agiste
    🔊
    loro agirono
    🔊

    Tempo composto

    agire futuro anteriore

    io avrò agito
    🔊
    tu avrai agito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà agito
    🔊
    noi avremo agito
    🔊
    voi avrete agito
    🔊
    loro avranno agito
    🔊
    Tempo composto

    agire passato prossimo

    io ho agito
    🔊
    tu hai agito
    🔊
    lui/lei/Lei ha agito
    🔊
    noi abbiamo agito
    🔊
    voi avete agito
    🔊
    loro hanno agito
    🔊

    Tempo composto

    agire trapassato prossimo

    io avevo agito
    🔊
    tu avevi agito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva agito
    🔊
    noi avevamo agito
    🔊
    voi avevate agito
    🔊
    loro avevano agito
    🔊
    Tempo composto

    agire trapassato remoto

    io ebbi agito
    🔊
    tu avesti agito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe agito
    🔊
    noi avemmo agito
    🔊
    voi aveste agito
    🔊
    loro ebbero agito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo agire. Mode subjuntiu del verb agire


    Tempo semplice

    agire congiuntivo presente

    io agisca
    🔊
    tu agisca
    🔊
    lui/lei/Lei agisca
    🔊
    noi agiamo
    🔊
    voi agiate
    🔊
    loro agiscano
    🔊
    Tempo semplice

    agire congiuntivo imperfetto

    io agissi
    🔊
    tu agissi
    🔊
    lui/lei/Lei agisse
    🔊
    noi agissimo
    🔊
    voi agiste
    🔊
    loro agissero
    🔊

    Tempo composto

    agire congiuntivo passato

    io abbia agito
    🔊
    tu abbia agito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia agito
    🔊
    noi abbiamo agito
    🔊
    voi abbiate agito
    🔊
    loro abbiano agito
    🔊
    Tempo composto

    agire congiuntivo trapassato

    io avessi agito
    🔊
    tu avessi agito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse agito
    🔊
    noi avessimo agito
    🔊
    voi aveste agito
    🔊
    loro avessero agito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale agire. Mode condicional del verb agire


    Tempo semplice

    agire condizionale presente

    io agirei
    🔊
    tu agiresti
    🔊
    lui/lei/Lei agirebbe
    🔊
    noi agiremmo
    🔊
    voi agireste
    🔊
    loro agerebbero
    🔊
    Tempo composto

    agire condizionale passato

    io avrei agito
    🔊
    tu avresti agito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe agito
    🔊
    noi avremmo agito
    🔊
    voi avreste agito
    🔊
    loro avrebbero agito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo agire. Mode imperatiu del verb agire


    agire imperativo

    tu agi
    🔊
    noi agiamo
    🔊
    voi agite
    🔊

    agire congiuntivo esortativo

    Lei agisca
    🔊
    Che lui/lei agisca
    🔊
    Che loro agiscano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!