🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha aerato la stanza ogni mattina. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    aerare :
    a|e||re : (accento grave)

    indicativo aerare. Mode indicatiu del verb aerare


    Tempo semplice

    aerare presente

    io aero
    🔊
    tu aeri
    🔊
    lui/lei/Lei aera
    🔊
    noi aeriamo
    🔊
    voi aerate
    🔊
    loro aerano
    🔊
    Tempo semplice

    aerare imperfetto

    io aeravo
    🔊
    tu aeravi
    🔊
    lui/lei/Lei aerava
    🔊
    noi aeravamo
    🔊
    voi aeravate
    🔊
    loro aeravano
    🔊

    Tempo semplice

    aerare futuro semplice

    io aererò
    🔊
    tu aererai
    🔊
    lui/lei/Lei aererà
    🔊
    noi aereremo
    🔊
    voi aererete
    🔊
    loro aereranno
    🔊
    Tempo semplice

    aerare passato remoto

    io aerai
    🔊
    tu aerasti
    🔊
    lui/lei/Lei aerò
    🔊
    noi aerammo
    🔊
    voi aeraste
    🔊
    loro aerarono
    🔊

    Tempo composto

    aerare futuro anteriore

    io avrò aerato
    🔊
    tu avrai aerato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà aerato
    🔊
    noi avremo aerato
    🔊
    voi avrete aerato
    🔊
    loro avranno aerato
    🔊
    Tempo composto

    aerare passato prossimo

    io ho aerato
    🔊
    tu hai aerato
    🔊
    lui/lei/Lei ha aerato
    🔊
    noi abbiamo aerato
    🔊
    voi avete aerato
    🔊
    loro hanno aerato
    🔊

    Tempo composto

    aerare trapassato prossimo

    io avevo aerato
    🔊
    tu avevi aerato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva aerato
    🔊
    noi avevamo aerato
    🔊
    voi avevate aerato
    🔊
    loro avevano aerato
    🔊
    Tempo composto

    aerare trapassato remoto

    io ebbi aerato
    🔊
    tu avesti aerato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe aerato
    🔊
    noi avemmo aerato
    🔊
    voi aveste aerato
    🔊
    loro ebbero aerato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo aerare. Mode subjuntiu del verb aerare


    Tempo semplice

    aerare congiuntivo presente

    io aeri
    🔊
    tu aeri
    🔊
    lui/lei/Lei aeri
    🔊
    noi aeriamo
    🔊
    voi aeriate
    🔊
    loro aerino
    🔊
    Tempo semplice

    aerare congiuntivo imperfetto

    io aerassi
    🔊
    tu aerassi
    🔊
    lui/lei/Lei aerasse
    🔊
    noi aerassimo
    🔊
    voi aeraste
    🔊
    loro aerassero
    🔊

    Tempo composto

    aerare congiuntivo passato

    io abbia aerato
    🔊
    tu abbia aerato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia aerato
    🔊
    noi abbiamo aerato
    🔊
    voi abbiate aerato
    🔊
    loro abbiano aerato
    🔊
    Tempo composto

    aerare congiuntivo trapassato

    io avessi aerato
    🔊
    tu avessi aerato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse aerato
    🔊
    noi avessimo aerato
    🔊
    voi aveste aerato
    🔊
    loro avessero aerato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale aerare. Mode condicional del verb aerare


    Tempo semplice

    aerare condizionale presente

    io aererei
    🔊
    tu aereresti
    🔊
    lui/lei/Lei aererebbe
    🔊
    noi aereremmo
    🔊
    voi aerereste
    🔊
    loro aererebbero
    🔊
    Tempo composto

    aerare condizionale passato

    io avrei aerato
    🔊
    tu avresti aerato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe aerato
    🔊
    noi avremmo aerato
    🔊
    voi avreste aerato
    🔊
    loro avrebbero aerato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo aerare. Mode imperatiu del verb aerare


    aerare imperativo

    tu aera
    🔊
    noi aeriamo
    🔊
    voi aerate
    🔊

    aerare congiuntivo esortativo

    Lei aeri
    🔊
    Che lui/lei aeri
    🔊
    Che loro aerino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!