En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ho addato delle ore al mio lavoro. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
verbo irregolare
addarsi :
ad|dàr|si
: (accento grave)
indicativo addarsi. Mode indicatiu del verb addarsi
|
Tempo semplice
addarsi presente |
||
| io | mi addormento |
🔊
|
| tu | ti addormenti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si addormenta |
🔊
|
| noi | ci addormentiamo |
🔊
|
| voi | vi addormentate |
🔊
|
| loro | si addormentano |
🔊
|
|
Tempo semplice
addarsi imperfetto |
||
| io | mi addavo |
🔊
|
| tu | ti addavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si addava |
🔊
|
| noi | ci addavamo |
🔊
|
| voi | vi addavate |
🔊
|
| loro | si addavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
addarsi futuro semplice |
||
| io | mi adderò |
🔊
|
| tu | ti adderai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si adderà |
🔊
|
| noi | ci adderemo |
🔊
|
| voi | vi adderete |
🔊
|
| loro | si adderanno |
🔊
|
|
Tempo semplice
addarsi passato remoto |
||
| io | mi addai |
🔊
|
| tu | ti addasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si addò |
🔊
|
| noi | ci addammo |
🔊
|
| voi | vi addaste |
🔊
|
| loro | si addarono |
🔊
|
|
Tempo composto
addarsi futuro anteriore |
||
| io | mi sarò addato(a) |
🔊
|
| tu | ti sarai addato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si sarà addato(a) |
🔊
|
| noi | ci saremo addati(e) |
🔊
|
| voi | vi sarete addati(e) |
🔊
|
| loro | si saranno addati(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
addarsi passato prossimo |
||
| io | mi sono addato(a) |
🔊
|
| tu | ti sei addato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si è addato(a) |
🔊
|
| noi | ci siamo addati(e) |
🔊
|
| voi | vi siete addati(e) |
🔊
|
| loro | si sono addati(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
addarsi trapassato prossimo |
||
| io | mi ero addato(a) |
🔊
|
| tu | ti eri addato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si era addato(a) |
🔊
|
| noi | ci eravamo addati(e) |
🔊
|
| voi | vi eravate addati(e) |
🔊
|
| loro | si erano addati(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
addarsi trapassato remoto |
||
| io | mi fui addato(a) |
🔊
|
| tu | ti fosti addato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si fu addato(a) |
🔊
|
| noi | ci fummo addati(e) |
🔊
|
| voi | vi foste addati(e) |
🔊
|
| loro | si furono addati(e) |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo addarsi. Mode subjuntiu del verb addarsi
|
Tempo semplice
addarsi congiuntivo presente |
||
| io | mi addi |
🔊
|
| tu | ti addi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si addi |
🔊
|
| noi | ci addiamo |
🔊
|
| voi | vi addiate |
🔊
|
| loro | si addino |
🔊
|
|
Tempo semplice
addarsi congiuntivo imperfetto |
||
| io | mi addassi |
🔊
|
| tu | ti addassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si addasse |
🔊
|
| noi | ci addassimo |
🔊
|
| voi | vi addaste |
🔊
|
| loro | si addassero |
🔊
|
|
Tempo composto
addarsi congiuntivo passato |
||
| io | mi sia addato(a) |
🔊
|
| tu | ti sia addato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si sia addato(a) |
🔊
|
| noi | ci siamo addati(e) |
🔊
|
| voi | vi siate addati(e) |
🔊
|
| loro | si siano addati(e) |
🔊
|
|
Tempo composto
addarsi congiuntivo trapassato |
||
| io | mi fossi addato(a) |
🔊
|
| tu | ti fossi addato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si fosse addato(a) |
🔊
|
| noi | ci fossimo addati(e) |
🔊
|
| voi | vi foste addati(e) |
🔊
|
| loro | si fossero addati(e) |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale addarsi. Mode condicional del verb addarsi
|
Tempo semplice
addarsi condizionale presente |
||
| io | mi adderei |
🔊
|
| tu | ti adderesti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si adderebbe |
🔊
|
| noi | ci adderemmo |
🔊
|
| voi | vi addereste |
🔊
|
| loro | si adderebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
addarsi condizionale passato |
||
| io | mi sarei addato(a) |
🔊
|
| tu | ti saresti addato(a) |
🔊
|
| lui/lei/Lei | si sarebbe addato(a) |
🔊
|
| noi | ci saremmo addati(e) |
🔊
|
| voi | vi sareste addati(e) |
🔊
|
| loro | si sarebbero addati(e) |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo addarsi. Mode imperatiu del verb addarsi
addarsi imperativo |
||
| tu | addati |
🔊
|
| noi | addiamoci |
🔊
|
| voi | addatevi |
🔊
|
addarsi congiuntivo esortativo |
||
| Lei | si addi |
🔊
|
| Che lui/lei | si addi |
🔊
|
| Che loro | si addino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!