En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Hanno abbordato il problema con determinazione. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
abbordare :
ab|bor|dà|re
: (accento grave)
indicativo abbordare. Mode indicatiu del verb abbordare
Tempo semplice
abbordare presente |
||
io | abbordo |
🔊
|
tu | abbordi |
🔊
|
lui/lei/Lei | abborda |
🔊
|
noi | abbordiamo |
🔊
|
voi | abbordate |
🔊
|
loro | abbordano |
🔊
|
Tempo semplice
abbordare imperfetto |
||
io | abbordavo |
🔊
|
tu | abbordavi |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbordava |
🔊
|
noi | abbordavamo |
🔊
|
voi | abbordavate |
🔊
|
loro | abbordavano |
🔊
|
Tempo semplice
abbordare futuro semplice |
||
io | abborderò |
🔊
|
tu | abborderai |
🔊
|
lui/lei/Lei | abborderà |
🔊
|
noi | abborderemo |
🔊
|
voi | abborderete |
🔊
|
loro | abborderanno |
🔊
|
Tempo semplice
abbordare passato remoto |
||
io | abbordai |
🔊
|
tu | abbordasti |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbordò |
🔊
|
noi | abbordammo |
🔊
|
voi | abbordaste |
🔊
|
loro | abbordarono |
🔊
|
Tempo composto
abbordare futuro anteriore |
||
io | avrò abbordato |
🔊
|
tu | avrai abbordato |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrà abbordato |
🔊
|
noi | avremo abbordato |
🔊
|
voi | avrete abbordato |
🔊
|
loro | avranno abbordato |
🔊
|
Tempo composto
abbordare passato prossimo |
||
io | ho abbordato |
🔊
|
tu | hai abbordato |
🔊
|
lui/lei/Lei | ha abbordato |
🔊
|
noi | abbiamo abbordato |
🔊
|
voi | avete abbordato |
🔊
|
loro | hanno abbordato |
🔊
|
Tempo composto
abbordare trapassato prossimo |
||
io | avevo abbordato |
🔊
|
tu | avevi abbordato |
🔊
|
lui/lei/Lei | aveva abbordato |
🔊
|
noi | avevamo abbordato |
🔊
|
voi | avevate abbordato |
🔊
|
loro | avevano abbordato |
🔊
|
Tempo composto
abbordare trapassato remoto |
||
io | ebbi abbordato |
🔊
|
tu | avesti abbordato |
🔊
|
lui/lei/Lei | ebbe abbordato |
🔊
|
noi | avemmo abbordato |
🔊
|
voi | aveste abbordato |
🔊
|
loro | ebbero abbordato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo abbordare. Mode subjuntiu del verb abbordare
Tempo semplice
abbordare congiuntivo presente |
||
io | abbordi |
🔊
|
tu | abbordi |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbordi |
🔊
|
noi | abbordiamo |
🔊
|
voi | abbordiate |
🔊
|
loro | abbordino |
🔊
|
Tempo semplice
abbordare congiuntivo imperfetto |
||
io | abbordassi |
🔊
|
tu | abbordassi |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbordasse |
🔊
|
noi | abbordassimo |
🔊
|
voi | abbordaste |
🔊
|
loro | abbordassero |
🔊
|
Tempo composto
abbordare congiuntivo passato |
||
io | abbia abbordato |
🔊
|
tu | abbia abbordato |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbia abbordato |
🔊
|
noi | abbiamo abbordato |
🔊
|
voi | abbiate abbordato |
🔊
|
loro | abbiano abbordato |
🔊
|
Tempo composto
abbordare congiuntivo trapassato |
||
io | avessi abbordato |
🔊
|
tu | avessi abbordato |
🔊
|
lui/lei/Lei | avesse abbordato |
🔊
|
noi | avessimo abbordato |
🔊
|
voi | aveste abbordato |
🔊
|
loro | avessero abbordato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale abbordare. Mode condicional del verb abbordare
Tempo semplice
abbordare condizionale presente |
||
io | abborderei |
🔊
|
tu | abborderesti |
🔊
|
lui/lei/Lei | abborderebbe |
🔊
|
noi | abborderemmo |
🔊
|
voi | abbordereste |
🔊
|
loro | abborderebbero |
🔊
|
Tempo composto
abbordare condizionale passato |
||
io | avrei abbordato |
🔊
|
tu | avresti abbordato |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrebbe abbordato |
🔊
|
noi | avremmo abbordato |
🔊
|
voi | avreste abbordato |
🔊
|
loro | avrebbero abbordato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo abbordare. Mode imperatiu del verb abbordare
abbordare imperativo |
||
tu | abborda |
🔊
|
noi | abbordiamo |
🔊
|
voi | abbordate |
🔊
|
abbordare congiuntivo esortativo |
||
Lei | abbordi |
🔊
|
Che lui/lei | abbordi |
🔊
|
Che loro | abbordino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!